Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
acantocarp | acantocarpa
serrànids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, la majoria de mida grossa, de cos robust, més o menys allargat i una mica comprimit.
Al dors tenen dues aletes o una de sola, l’anterior de les quals o la primera porció de l’única posseeix radis espinosos l’anal és curta, amb tres radis espinosos, i la caudal és multiforme Carnívors voraços, ponen ous flotants, i bastants espècies són hermafrodites Habiten a les mars tropicals o temperades, sobre fons rocallosos, formant moles importants, però també hi ha certes espècies d’aigües salabroses i dolces Família d’elevat nombre d’espècies, és molt ben representada a les costes dels Països Catalans, principalment per la vaca serrana Serranus scriba , el…
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de…
antil·lis
Anthyllis hermanniae
σαββας ζαφειριου (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o subarbustives, de la família de les papilionàcies, de flors grogues o purpúries i fulles generalment imparipinnades.
Algunes espècies del gènere, com A hermanniae , fan coixinets espinosos socarrells als indrets ventosos
desert de Simpson
Desert
Zona desèrtica de l’Austràlia central, entre el llac Eyre i l’altiplà de Barkly.
Desert sorrenc format per dunes paralleles en sentit N-NW/S-SE i amb sebkha en els espais interdunes És cobert de matolls espinosos
caatinga
Geobotànica
Bosc xerofític propi de les regions interiors del nord-est del Brasil, entre la selva plujosa equatorial de l’Amazònia i els campos, especialment sobre sòls calcaris.
Hi abunden arbres i arbusts espinosos, les plantes suculentes i els arbres de tronc en forma de bota, com la cavanillèsia arbòria La majoria dels arbres i arbusts són de fulla caduca
lànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 15 a 30 cm, amb el cap voluminós i ample, de coll curt i el bec robust, ganxut i proveït d’una mena de dent còrnia a cada banda de l’extrem.
Són molt agressius i s’alimenten d’insectes, petits vertebrats i, ocasionalment, ocells petits gairebé totes les espècies acostumen a clavar les preses en matolls espinosos Habiten a Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord
Ferlo
Divisió administrativa
Regió interior del Senegal.
És una vasta plana quasi desèrtica, a causa de la manca d’aigües superficials, coberta per una vegetació de matolls espinosos La població, escassa menys de 2 h/km 2 , es dedica a la pastura i a alguns conreus de mill