Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
espora
Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…
espora
Anatomia animal
Protistologia
Cèl·lula reproductora i forma de resistència d’alguns protozous, en general d’origen endogen, típica dels esporozous.
espora
Biologia
Cèl·lula endògena que es forma en determinades condicions en certs bacteris, després de dues divisions successives del nucleoide, degeneració de tres dels quatre nucleoides formats, concentració i deshidratació del citoplasma entorn del quart d’aquests i formació d’una membrana resistent.
Són formes d’abiosi, molt més resistents a les temperatures elevades, a la dessecació, als desinfectants, etc, que les cèllules actives, per la qual cosa reben també el nom d' espores perdurants
conidi
Micologia
Espora no endògena de molts fongs, produïda per multiplicació directa i asexual.
Els conidis són en general petits, i s’originen per gemmació continuada dels fiàlids sobre els quals acaben formant rosaris Típicament, formen capes pulverulentes i acolorides sobre el miceli blanc subjacent
germen
Biologia
Conjunt de cèl·lules reproductores o germinals.
Aquest terme és emprat en oposició a soma i com a sinònim de gàmeta, llavor, espora, zigot, etc
zigòspora
Botànica
En els zigomicets, conjunt de zigots resultat de la unió de dos cenogàmetes.
És revestida d’una membrana gruixuda i berrugosa, derivada de les membranes dels gametangis acoblats Equival a una espora de resistència
fiàlid
Botànica
Conidiocist en forma d’ampolla.
Típicament el seu nucli es divideix, i produeix una espora per gemmació, fora del coll Per repetició indefinida d’aquest procés s’originen rosaris de conidis
diàspora
Botànica
Unitat de disseminació de les plantes.
És qualsevol complex orgànic capaç de separar-se d’una planta i d’originar nous individus de la mateixa espècie, tant si és només una llavor o una espora aïllada com si es tracta de fruits sencers o de fragments importants de la planta mare