Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
esquàlids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de presentar totes dues ales dorsals precedides d’una espina poc o molt desenvolupada.
De mida mitjana o relativament petita, habiten tant a les aigües litorals com a una gran profunditat, i en llur majoria són vivípars Inclou uns 20 gèneres, amb nombroses espècies, algunes de les quals, com l’agullat i el porc marí, són comunes a les costes dels Països Catalans
esqualiformes
Ictiologia
Ordre de peixos condrictis selacis caracteritzats per la manca d’aleta anal.
Inclou quatre famílies, entre les quals es destaquen la dels esquàlids, a la qual pertany l'agullat, i la dels esquatínids, a la qual pertany l'àngel
Els esqualiformes: esquals
Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…
quissona
Ictiologia
Peix selaci de la sèrie dels pleurotremats, ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que pot atènyer fins a 70 cm de longitud.
Molt semblant a l'agullat, es caracteritza pel fet de tenir l’espina de la segona dorsal tan llarga com la mateixa aleta Té les dents petites i afilades És vivípar Cosmopolita i pelàgic, és molt rar a les costes dels Països Catalans És conegut també amb el nom d' agullat xato
gutxo
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes de la família dels esquàlids, que ateny 1,2 m, pesa uns 12 kg i és semblant a l’agullat.
Té la pell negrosa, coberta amb denticles dèrmics en forma de disc Habita a les costes dels Països Catalans
gutxo brut
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, semblant a l’agullat, que es distingeix per l’aleta pectoral, que es prolonga cap enrere amb un llarg filament.
agullat negre
Ictiologia
Petit tauró, de l’ordre dels esqualiformes i de la família dels esquàlids, que rarament supera els 40 cm de llargària, de cos allargat i musell ample, poc esvelt, de color fosc i amb la regió ventral quasi negra.
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, de 180 cm, que és de cos esvelt i allargassat, amb el rostre rom i curt, els llavis carnosos i els ulls grossos i de color bru negrós uniforme a tota la superfície del cos.
La carn és comestible, però de qualitat mediocre, i en alguns casos hom obté oli del fetge Habita, fins a 1 000 m, a l’Atlàntic occidental i a la Mediterrània
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana