Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
esquiable
Relatiu a un lloc o a un període de temps en què és possible practicar l’esquí.
Masella
MASELLA
Esquí
Estació d’esquí dels municipis de Das i Alp (Cerdanya).
Fundada el 1967, té una extensió esquiable de 68 km, amb 56 pistes i 19 variants L’altitud màxima es troba a la Tosa d’Alp 2535 m i la mínima al pla de Masella 1600 m Disposa de divuit remuntadors, cinc telecadires i set teleesquís, a més de nombrosos canons de neu artificial Des del 1999 enllaça amb l’estació d’esquí de La Molina, amb la qual formen el domini esquiable Alp 2500, amb 135 km de pistes També disposa del parc de neu de la Pleta
Llessui
Esquí
Estació d’esquí del terme municipal de Sort.
Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí
Guils Fontanera
Esquí
Estació d’esquí nòrdic del municipi de Guils de Cerdanya.
De titularitat municipal, fou inaugurada el 1993 i consta de 53 km de recorregut esquiable, distribuïts en vint-i-cinc possibles circuits de nivells i dificultat diversos Les pistes estan situades entre 1900 i 2100 m Disposa d’una escola d’esquí de fons
Boí-Taüll Resort
Arxiu Fotogràfic de Boí-Taull Resort
Esquí
Estació d’esquí de la Vall de Boí situada entre 2.020 i 2.751 m d’altitud.
Inaugurada el 1991, disposa de 51 pistes, 16 remuntadors, 205 canons de neu i dos parcs de surf 2011 Disposa també de dues escoles d’esquí El 1998 s’inaugurà el telecadira biplaça Puig Falcó, que remunta els esquiadors fins a la cota esquiable més alta de la serralada pirinenca cap de les Raspes Roies, 2751 m
la Molina
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’hivern del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), situada a la capçalera del riu Alp (dit ací riera de la Molina).
És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya 1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea esquiable fins als 2280 m del…
Espot Esquí
Esquí
Estació d’esquí del municipi d'Espot (Pallars Sobirà).
L’estació limita amb la zona perifèrica del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i disposa de més de 22 pistes que sumen més de 20 km esquiables i 1000 metres de desnivell entremig de frondosos boscos de pi negre 1500 m, cota mínima i 2500 m, cota màxima També disposa d’una àmplia zona de debutants a la cota 2000, d’un parc lúdic i de tres pistes homologades per a la celebració de competicions internacionals Aquest domini esquiable del Pallars Sobirà és continuador de l’estació Super Espot, que fou inaugurada la temporada 1967-68 i mantingué aquest nom fins a la…
,
Queralbs
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi del Ripollès.
Situació i presentació Queralbs té el terme municipal més extens de la Vall de Ribes amb 93,47 km 2 Limita pel N, el NW i l’W amb el Conflent i l’Alta Cerdanya al S amb els municipis de Planoles i Ribes de Freser, per l’E amb el terme de Vilallonga de Ter i al NE fa de límit amb el municipi de Setcases El terme municipal és format per les dues antigues parròquies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, esmentades totes dues en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 819, amb els noms de Keros-albos i Fustiniano A més de Queralbs, que és el cap de municipi, i el…
Salardú
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km 2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue 61,1 km 2 , Gessa 17,2 km 2 i Arties 78,6 km 2 al terme tradicional de Salardú De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el…
El turisme
Del viatge al turisme Tot i que el turisme és un fenomen contemporani, els precedents més o menys formals es remunten a l’antiguitat clàssica Hi ha un consens generalitzat entre els estudiosos per a establir una certa continuïtat entre les pràctiques anomenades Grand Tour , pròpies de l’aristocràcia dels segles XVII i XVIII, i el desenvolupament posterior del turisme Anunci publicat el 1920 a la revista “Libro de Oro del Comercio, de la Indústria y la Navegación”, on l’hotel Ritz oferia una imatge elegant i cosmopolita, apropiada per a rebre els turistes estrangers Fototeca El Grand Tour era…