Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
gruta de Neptú
Estalactites i estalagmites a la gruta de Neptú
© Xevi Varela
Cova
Cova natural del municipi de l’Alguer (Sardenya), al cap de la Caça; l’entrada s’obre a la mar.
Té formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades i és una de les més visitades de Sardenya El 1915 serví com a base clandestina de carburants per als submarins alemanys Entrada de la gruta de Neptú © Xevi Varela
estalactític | estalactítica
cap de la Caça
El cap de la Caça
© Xevi Varela
Gran promontori calcari de la costa occidental de Sardenya, on aquesta canvia la direcció N-S per la E-W, i que limita, a l’W, el port del Comte, dins el municipi de l’Alguer
.
Al nivell del mar hi ha les coves de Neptú, dels Recams i Verda, amb estalactites
concreció
concrecions calcàries a la cova del Salnitre (Collbató, Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Geologia
Precipitació que forma capes superposades, quasi sempre per acció de l’aigua.
Són molt freqüents les concrecions calcàries i silícies A les cavitats poden donar lloc a formes característiques estalactites, estalagmites, etc
coves de Mura
Aspecte de l'interior de les coves de Mura
© CIC-Moià
Cova
Coves del municipi de Mura (Bages), situades a ponent del poble i prop de la serra dels Codolosos.
Tenen més de 100 m de recorregut i destaquen les estalactites i les cristallitzacions d’aragonita de color blanc i vermell, d’un gran efecte
gruta de l’Altar
Cova
Cova natural del terme municipal de l’Alguer (Sardenya), al port del Comte.
Té l’entrada en un pendent molt escarpat i d’accés difícil Hi han estat descobertes les restes d’un altar dedicat a sant Erasme A causa del to verdós d’un grup de grans estalactites és també anomenada gruta Verda
pla de Rialb
Petit eixamplament de la vall del Freser, al límit dels municipis de Queralbs i de Ribes de Freser (Ripollès), prop de Fustanyà, on hi ha un baixador del ferrocarril de Núria.
A l’esquerra del riu hi ha el nucli de Rialb 5 h el 1981, derivat del nucli creat per antigues explotacions mineres A la dreta del riu, dins el terme de Queralbs, hi ha les coves de Rialb , amb característiques formacions d’estalactites
estalactita
Fragment d’una estalactita
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Formació calcària de forma cilíndrica que penja de les fissures del sostre de les coves.
S'origina quan l’aigua que porta dissolt diòxid de carboni s’evapora, a causa dels canvis de pressió i temperatura, i el bicarbonat es transforma en carbonat càlcic i precipita formant les concrecions A l’interior de les estalactites hi ha un canal central per on circula l’aigua
Postojna
Vista de l'interior de les coves de Postojna
© Slovenian Tourist Board / Arxiu Coves de Postojna
Ciutat
Ciutat d’Eslovènia.
És famosa per les seves grutes d’estalactites, de les més grans del món, conegudes des del 1213 i illuminades i arranjades des del segle XIX hi ha fins i tot un ferrocarril elèctric La gruta principal té 4300 m de llarg i l’extensió de galeries descobertes fins avui és de 22 km
hidrozincita
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de zinc, Zn5(CO3(OH)3)2
.
Cristallitza en el sistema monoclínic Mineral format inicialment com un gel i que ha passat totalment o parcialment a criptocristallí És d’un aspecte terrós o compacte, i forma bandes, capes concèntriques, eflorescències i estalactites Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 3,2-3,8 El color és blanc o groc pàllid És anomenat també flor de zinc