Resultats de la cerca

Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual…

Es diferencia del concepte filosòfic, d’estoics i platònics, d'any gran o any còsmic

Hom els anomenava estoics gr στωικοί, és a dir, “els de l’estoa”, i llur doctrina, estoïcisme

Per a Demòcrit és un dels elements de la felicitat Els epicuris, els estoics i els escèptics la collocaren al centre de llur filosofia

Fonament de la palingenèsia de l’univers segons els pitagòrics, per als estoics n'era només una conseqüència És anomenada també transmigració de les ànimes

L’antilogia fou suposada pels sofistes i els estoics en afirmar la possibilitat que hi ha tantes raons per a defensar una tesi com per a defensar la tesi contrària

Aquest pensament, present ja en el món grec estoics i cínics, fou recollit per l’illuminisme, el qual, en nom de la raó i de la llei natural, idèntica per a tots els homes, predicà la instauració d’un ordre universal capaç de garantir la llibertat i el progrés

Autor de paròdies i d’obres burlesques, hom en conserva catorze títols, alguns dels quals fan suposar una organització per trilogies Les burles es basen en temes mitològics o de la tragèdia Els Gals , d’esperit i llengua semblants a la comèdia àtica, conté una burla sobre els estoics

Membre del Cercle de Varsòvia, elaborà una lògica trivalent i, ensems amb Tarski, una lògica polivalent amb un nombre infinit de valors, alhora que estudià la història de la lògica, com és ara la dels estoics i la sillogística aristotèlica Escriví Über den Satz des Wiederspruchs bei Aristoteles ‘El principi de contradicció en Aristòtil’, 1910, Elements de lògica matemàtica 1929 i Observacions filosòfiques sobre els sistemes polivalents del càlcul proposicional 1930

Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants , 1769 i Pierre Simon Ballanche La palingénésie sociale , 1827