Resultats de la cerca
Es mostren 396 resultats
estrat
Arqueologia
Deposició de sediments arqueològics, deguda a causes naturals o antròpiques, que se superposa a una altra, cronològicament més antiga, en un jaciment.
Cadascun dels estrats té característiques pròpies i es diferencia dels altres pel color, la textura i els components a més, conté materials corresponents a un horitzó cronològic que els és comú Cada estrat s’ha de reproduir dibuixant les seccions precises amb totes les seves mesures i signes convencionals necessaris El conjunt de totes les unitats estratigràfiques s’anomena estratigrafia , i mostra les etapes evolutives en l’ocupació del jaciment
estrat
Meteorologia
Núvol baix que forma una capa uniforme d’una extensió horitzontal relativament gran, semblant a la boira, però sense tocar a terra.
estrat
Biologia
Capa o conjunt de membranes superposades d’un teixit, un òrgan, etc.
estrat
Estrats, en roques sedimentàries
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Cadascuna de les capes ben diferenciades en què es presenten generalment les roques sedimentàries.
estrat
Ecologia
Cadascuna de les capes en què és dividida una biocenosi i que presenta característiques ecològiques particulars.
estrat social
Sociologia
Cadascun dels grups o les capes en què és dividida la societat segons les diferents teories de l’estratificació social.
estratotip
Geologia
Successió concreta d’estrats que serveixen de patró per a la definició d’una unitat estratigràfica o d’un límit estratigràfic.
És el tipus original que representa aquesta unitat i serveix de model estàndard La localitat que acull l’estratotip és la localitat tipus
cos mucós de Malpighi
Biologia
Capa profunda de l’epidermis, blanca, espessa i turgent, constituïda pels estrats basal, espinós i granulós.
potència
Geologia
Gruix d’un estrat.
És l’extensió d’un cos de roca tabular, generalment d’un estrat o capa, mesurat en sentit normal als plans d’estratificació inferior i superior La potència pot variar lateralment, fins a anullar-se, i hom diu aleshores que l’estrat té forma de bisell o de tascó si ho fa sensiblement cap als dos costats, l’estrat és lenticular Hom ha establert una sèrie de potències, el grau ínfim de la qual és el gruix d’1 cm, per dessota del qual hom parla de laminació