Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
Ana Patricia Botín renuncia a les seves responsabilitats executives al BSCH
El Banco Santander Central Hispano BSCH, que es va constituir al mes passat, pateix el seu primer contratemps amb la renúncia d’Ana Patricia Botín al càrrec de consellera o directora general Botín seguirà com a consellera i membre de la comissió executiva del banc, però sense responsabilitats executives Després de la marxa del seu germà Emilio, el 1998, Ana Patricia era l’única dels sis fills d’Emilio Botín, actual copresident del BSCH, que seguia ocupant càrrecs de responsabilitat al Banco Santander, fundat per un avantpassat seu el 1857
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres…
cort reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, organisme administratiu i consultiu del rei, derivat de l’antiga cúria règia franca i de la cúria o cort comtal catalana.
No era permanent i era presidida pel mateix sobirà Al s XIII passà d’òrgan consultiu a legislatiu cort general , mentre que les funcions consultives i, en part, executives continuaren a càrrec del consell reial , de caràcter permanent
Govern Valencià
Òrgan col·legiat que al País Valencià ostenta la potestat executiva i reglamentària referent a les matèries concretades en l’estatut d’autonomia.
Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu La seu és a la ciutat de València
Comissaria General d’Assegurances
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de juliol de 1936, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.
Per decret de 9 de gener de 1937 formant part dels decrets de s'Agaró fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General d’Assegurances vida, incendi, transports i diversos i de la Comissaria d’Assegurances Socials maternitat, accidents de treball, retir-vellesa Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives
consell
Història
Dret administratiu
Òrgan administratiu col·legial.
Amb funcions consultives com el consell reial , el consell pastoral , etc i també jurisdiccionals com el consell de guerra o els diversos consells de la monarquia hispànica anteriors al règim constitucional o deliberatives i executives consell de ministres, consell municipal, consell d’administració , etc Hom designa sovint amb el nom de consell general, consell suprem, consell superior, consell nacional, els consells que tenen, respecte a d’altres, un àmbit territorial molt més ampli o un rang superior
Biblioteca Nacional del Parlament
Biblioteca pública amb seu a Tòquio.
Fundada el 1948, té el dipòsit de les publicacions japoneses També conserva les publicacions del govern dels EUA i és el centre japonès d’intercanvi i informació de llibres Té una organització similar a la Library of Congress de Washington, és dividida en set departaments i 30 altres biblioteques disperses per les branques executives i judicials del govern, les quals totalitzen 3 600 000 volums Publica diversos periòdics bibliogràfics, jurídics, econòmics i estadístics, com ara Bibliografia Nacional Japonesa i Índex de Periòdics Japonesos
estratègia
Militar
Ciència de projectar i dirigir les grans operacions militars.
Bé que aquest mot fou poc emprat abans del s XVIII, la ciència de l’estratègia és tan antiga com la guerra, i ha estat concebuda per Karl Clausewitz com el mitjà d’obtenir per la força l’objectiu polític d’un estat L’estratègia té com a parts executives la tàctica, en tant que s’ocupa de l’estructura dels exèrcits, del reclutament, del funcionament de l’armament i dels transports, de l’estudi del terreny, del medi humà i de les característiques de l’adversari, i la logística, en tant que s’ocupa de calcular, preparar i portar a terme tot el que fa referència a la vida, al moviment i a les…
congregacionalisme
Cristianisme
Sistema protestant d’organització eclesiàstica que presenta l’Església local com a cos de creients independents i autònom regit per l’Escriptura i que té el Crist com a únic cap (és a dir, sense cap autoritat sinodal o episcopal).
Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria de les comunitats…
Eusebi Rodríguez i Salas
Història
Política
Polític comunista.
Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina