Resultats de la cerca

Durant tot el segle II, s’explotarà el marbre de Tortosa brocatello, únic marbre hispànic exportat fora de la Península

Port i centre petrolier del delta, és el punt terminal dels oleoductes procedents d’Oloibiri, Umuechem i Imo-River i per on és exportat el petroli

Centre petrolier unit per un oleo ducte amb La Libertad, on una part del petroli és refinat per a l’ús intern i la resta és exportat

Centre comercial de la plana deltaica litoral i nucli pesquer, el seu port, per on és exportat l’excedent d’arròs de la regió d’Arakan, té un tràfic limitat a causa de les grans pluges del monsó d’estiu El seu nom tradicional és Akyab

És situada a la riba esquerra del Pánuco, prop de la seva desembocadura, i forma una conurbació amb Ciudad Madero Importantíssim port de mar, per on és exportat el petroli i els seus derivats procedents de les nombroses refineries que hi ha Indústries conserveres peix, carn i marisc

Tradicional centre del cuir, el qual és importat i exportat, és mercat agrícola de cacauets, blat de moro, cotó, tabac, mill i arròs Té fàbrica de ciment, adoberies de pell i un modern escorxador amb installacions de refrigeració És situada en una tradicional ruta de caravanes que van al nord a través del Sàhara

El port, situat a 13 km de la desembocadura, permet l’entrada de vaixells oceànics, la qual cosa fa que, juntament amb el de Pelotas, 32 km al N, pugui servir com a punt de sortida dels productes de l’estat, exportat principalment a altres punts del Brasil Té indústries càrnies, conserves pesqueres i de vegetals, fàbriques de teixits de llana i refineria de petroli Té aeroport

Regió rica, famosa pels dàtils i la pesca de perles, posseeix vastes reserves de petroli i gas natural, extrets en nombrosos pous Gawar n'és el més important Té refineria de petroli Rā's al-Tannūra, però la major part n'és exportat en brut per l’oleoducte, que uneix Al-Zahrān amb la Mediterrània Saida Ports petroliers Rā's al-Tannūra, Al-Dammān i Al-Hubar

A través de Còrdova, primer centre de fabricació al qual s’afegiren Granada, Madrid, València i Barcelona, fou exportat a la resta d’Europa A voltes amb damasquinats d’or i argent, fou utilitzat per a folrar caixes, arquetes, coixins, poltrones, etc, per a entapissar parets d’estances i per a l’enquadernació de llibres Rebé la influència de diferents estils artístics i assolí el màxim apogeu als ss XVI i XVII

Quan començà l’ús de les sals potàssiques com a fertilitzant a la segona meitat del segle XIX hom creia que Alemanya gaudia d’un monopoli mundial amb els importants dipòsits de Stassfurt Però posteriorment s’han anat descobrint altres jaciments econòmicament aprofitables en altres parts del món Les reserves conegudes són pràcticament inesgotables A Catalunya, els dipòsits explotats, molt pròxims entre ells, es troben a la vall del Cardener mines de Cardona i Súria i a la del Llobregat Balsareny i Sallent El mineral és dut per ferrocarril a Barcelona, des d’on és exportat