Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
els Faigs
Història
Antiga quadra del municipi de Cervià de les Garrigues (Garrigues).
faig
Faigs en temps de primavera, Ashpley Heath Woods
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 30 m d’alçària, d’escorça llisa i grisa, de fulles ovades o el·líptiques, lleugerament sinuades, agudes i ciliades, de flors masculines en inflorescències globuloses pèndules i de flors femenines a parells dins involucres pedunculats.
Els fruits, anomenats fages , són ovoides, de color marró lluent, generalment en nombre de dos, dins una cúpula quadrivalva amb espines poc vulnerants Forma boscs densos fageda La fusta és molt apreciada Faig aïllat © CIC-Moià
carlet
Carlets
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret carnós i massís, primer convex, després estès o deprimit, viscós, de color de carn o púrpura, més clar al marge, de 8 a 20 cm de diàmetre, làmines blanques gairebé gens decurrents, cama blanca robusta de base un poc afuada, compacta.
Viu als boscs de roures, alzines i faigs És un comestible apreciat
saüc racemós
Botànica
Arbust de la família de les caprifoliàcies, de 2 a 4 m d’alçària, amb la medul·la de les branques groga, de fulles oposades i imparipinnades, amb els folíols lanceolats i dentats, i de flors d’un blanc groguenc, aplegades en tirsos densos, i de fruits bacciformes rodons i vermells.
Es fa en vorades i clarianes de boscs de faigs i d’avets
candela de bruc
Candela de bruc
John Pitts (cc-by)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ocraci clar, estès en forma d’embut amb mamil·la central, de 10 a 15 cm de diàmetre, amb làmines decurrents, de peu alt, una mica dilatat per baix, i de carn blanquinosa, bastant blana, amb una olor suau, com de fruita.
Viu en boscs planifolis roures, faigs, en brolles humides amb bruc, etc És comestible
reina dels boscs
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rubiàcies, rizomatosa, de tiges quadrangulars, dretes, de 15 a 25 cm d’alt, de fulles lanceolades, en verticils, de flors blanques, en inflorescències corimboses terminals, i de fruits secs ovoides, eriçats de pèls ganxuts.
Habita boscs caducifolis, especialment de faigs, a gran part d’Europa És usada, en infusió, per a facilitar la son
Ibarra
Municipi
Municipi de la regió de Guipúscoa, al País Basc, a l’E de Tolosa.
Situat a la vall de l’Oria, és una zona de faigs, castanyers i pastures La indústria paperera, metallúrgica, de plàstics, però, sustenta l’economia del terme
Hermandad de Campóo de Suso
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria, delimitat a l’E per l’Embassament de l’Ebre i al S per la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
El cap del municipi és Espinilla En són destacables els boscs de faigs i roures, així com les pastures que afavoreixen la ramaderia bestiar de llana i boví El cultiu de cereals i patates centra l’activitat agrícola
Gran Sasso d’Itàlia
Massís
Massís muntanyós dels Abruços, Itàlia, màxima altura dels Apenins (Corno Grande, 2 914 m).
Format per roques calcàries, té un relleu modelat en part per les glaceres Presenta àrees boscoses, cobertes de faigs i de pins Uns altres cims són Pizzo d’Intermesole 2 646 m, Corno Piccolo 2 532 m i Pizzo Cefalone 2 532 m Hi ha ramaderia bovina
Mátra
Serralada
Part de la cadena muntanyosa que recorre el N d’Hongria, des del riu Zagyva, a l’W, fins al Tarna, a l’E, en una extensió de 50 km.
Formada per andesites miocèniques, presenta formes volcàniques erosionades i uns pendissos més abruptes al cantó nord El pic culminant, el més alt d’Hongria, és el Kékes 1 015 m Hi ha boscs de faigs, roures i freixes que van cedint lloc als pins i avets