Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
llumenera
Electrònica i informàtica
Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, i una barreta que el travessa en sentit vertical proveïda d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo.
També té una o més pantalles que, com el dipòsit de l’oli, poden ésser desplaçades al llarg de la barreta
figurar
Representar (una persona o una cosa) imitant-ne, mitjançant el dibuix, la pintura, etc, la figura externa, visible.
prohom
Persona digna d’especial consideració.
silueta
Art
Tipus de retrat de perfil tallat amb tisores en un paper negre i aplicat sobre fons clar, inventat al segle XVIII a França.
L’expressió original à la silhouette feia referència a uns vestits sense plecs ni butxaques i a unes caricatures amb pocs traços amb què hom ridiculitzava el funcionari de finances francès Étienne de Silhouette 1709-67 i la seva parsimònia administrativa
xifra
Matemàtiques
Cadascun dels signes gràfics utilitzats en els diversos sistemes de numeració per a expressar tots els nombres.
Les més utilitzades són les xifres aràbigues aràbic 4 i, en algunes ocasions, les romanes Cal distingir bé les xifres com a símbols convencionals del concepte de nombre i del concepte de sistema de numeració
John Boardman
Arqueologia
Arqueòleg i historiador anglès de l’art.
Format al Magdalene College de Cambridge, on es graduà l’any 1948, dedicà la seva activitat de recerca a l’estudi del món grec antic Fou director auxiliar de l’Escola Britànica d’Atenes 1952-55, conservador de l’Ashmolean Museum d’Oxford 1955-59 i, successivament, lector 1959 i Lincoln Professor 1978 d’arqueologia clàssica de la Universitat d’Oxford, on ha continuat des del 1994 com a professor emèrit És membre de l’Acadèmia britànica 1969 i professor d’història antiga de la Reial Acadèmia de les Arts 1990 Entre la seva extensa producció bibliogràfica cal destacar Die griechische Kunst ‘L’art…
Giovanni Battista Bracelli
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
És conegut per la sèrie d’aiguaforts Bizzarrie di varie figure 1624 Fou revalorat pels surrealistes pel fet que construïa les formes humanes utilitzant elements geomètrics, mecànics, o bé naturals
capritx
El Capricho de Goya núm. 68 Linda maestra
Art
En pintura i gravat, composició original i fantàstica que defuig les regles i convencions ordinàries.
El mot fou emprat ja per Vasari segle XVI El gènere s’estengué al segle XVII a través de l’obra de Jacques Callot Capricci di varie figure 1617, i al segle XVIII a través de les de Tiepolo i de Guardi Els Caprichos de Goya tenen, a més, una intenció social i crítica
Max Thurian
Cristianisme
Teòleg suís.
Centrà la seva reflexió teològica en l’experiència nova de vida monàstica i de litúrgia que caracteritzen la comunitat reformada de Taizé , de la qual fou membre Amb RSchutz , fou observador en el concili II del Vaticà Entre les seves obres —algunes de les quals traduïdes al català—, cal destacar Mariage et célibat 1955, L’Eucharistie 1959, L’unité visible des chrétiens et la tradition 1962, Marie, mère du Seigneur, figure de l’Église 1962, Le mystère de l’eucharistie 1981, etc El 1988 es convertí al catolicisme i fou ordenat de prevere de la diòcesi de Nàpols Itàlia
Jean-Pierre Faye
Literatura francesa
Escriptor francès.
Llicenciat en filosofia Adscrit al grup Tel Quel fins el 1967 i cofundador del collectiu i revista “Change” 1968 Es donà a conèixer com a poeta i publicà Fleuve renversé 1959, Couleurs pliées 1965, Verres 1978, Syeeda 1980, Le livre de lioube 1992 i Guerre trouvée 1997 En el camp de la narrativa ofereix una prosa oberta, de plans i seqüències, que admet diverses interpretacions i que exigeix la collaboració del lector Entre les rues 1958, La cassure 1961, L’écluse 1964, Les troyens 1970, Inferno 1975, etc Ha escrit, també, assaig Lé récit unique 1967, La théorie du récit 1972, Commencement d’…