Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
filadora

Maqueta d'una màquina de filar berguedana, emprada a Catalunya entre el 1790 i fins el 1870
© Fototeca.cat - L. Berga
Indústria tèxtil
Nom genèric que hom dona a les màquines de filar (contínues, selfactines, berguedanes, etc.), especialment a les més antigues, fetes anar a mà o mitjançant força hidràulica o animal (filatura).
filadora de cap obert

Esquema del funcionament d’una filadora de cap obert
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina de filar moderna.
A diferència de totes les altres, a aquesta màquina les fibres entren soltes cap obert a l’òrgan rotatiu generalment un rotor còncau o una turbina, són aplacades contra la paret interior d’aquest, per mitjà de l’acció combinada de la força centrífuga i d’una forta succió, i reben, així, la torsió que les ajunta per a formar el fil Aquest sistema permet d’elevar la velocitat d’enrotllament de les bobines fins a unes 45000 rpm el pes de les bobines receptores pot arribar als 4 o 5 kg Així, hom aconsegueix una producció de 3 a 5 vegades superior a la d’una contínua d’anells Hom la coneix…
Richard Arkwright perfecciona la filadora mecànica
Richard Arkwright perfecciona la filadora mecànica water frame
S'inventa la primera filadora mecànica
Primera filadora mecànica, inventada per J Hargeaves spinning jenny
Ramon Farguell perfecciona la filadora mecànica de Heargraves
El fuster de Berga Ramon Farguell perfecciona la filadora mecànica i popularitza la “berguedana”
perfeccionament de la màquina filadora per part de Samuel Crompton
Samuel Crompton perfecciona la màquina filadora mule
filador | filadora
Indústria tèxtil
Operari dedicat a filar qualsevol matèria tèxtil.
Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats
filador | filadora
Indústria tèxtil
Que fila, el lli, el cànem o qualsevol altra matèria tèxtil.
Josep Lapeyra i Rubert
Música
Compositor.
Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars