Resultats de la cerca

El terme sembla que fou emprat per primera vegada per APoliziano com a títol d’un recull seu d’escrits filològics, el 1489

El 1835 estudià, al Brasil, el magnetisme terrestre Amb el seu germà, Arnaud Michel d’Abbadie Dublín 1815 — Urruña, Lapurdi 1893, realitzà, del 1837 al 1848, estudis geodèsics, filològics, lexicogràfics i geogràfics a Etiòpia Catalogue raisonné des manuscrits éthiopiens , 1859 Geodésie de la haute Éthiopie , 1873

Iniciador dels estudis filològics a Portugal amb A língua portuguesa 1868 Reaccionà contra el positivisme i basà els seus estudis no pas en les ciències de la natura, sinó en les de l’esperit Bibliografia crítica de História e Literatura 1875, Contos populares portugueses 1879 i O Ensino histórico, filológico e filosófico en Portugal até 1858 1900

Ciutadà de Xàtiva És autor d’una Resposta en llaor de la Verge Maria mirant a la joia , publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria València, 1474 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Els seus membres es reunien al voltant d’Antonio Becadelli dit il Panormita Anomenada primer Academia Alfonsina i aviat també Panormitana , en morir Beccadelli passà a ésser presidida i animada per Giovanni Pontano, de qui prengué el nom definitiu Dedicà principal atenció a treballs filològics i reuní les principals figures literàries de la ciutat Sannazzaro, etc Dissolta a mitjan segle XVI, ressorgí al començament del XIX, però amb objectius diferents

Jesuïta, fou professor de llengües orientals i de física i matemàtiques a Würzburg i a Roma Féu el primer mapa imprès dels principals corrents marins i fou el primer a examinar la sang a través del microscopi Féu treballs filològics sobre el copte, el siríac i l’hebreu La seva Ars magna sciendi Amsterdam 1669 és una adaptació, més manejable i eficaç, de l' Art de Ramon Llull, a la qual introduí nombroses innovacions

Conegut també com a fra Bosc  Pertangué a l’orde de Montesa i fou comanador d’Onda Participà en el certamen poètic en honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València el 1486, amb la composició L’obra major que Déus etern ha feta Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Vida i obra Només se sap que prengué part en el certamen poètic de València del 1474 amb el poema En totes parts vostra bondat destilla , i en el del 1486, on participà a la joia del robí amb el poema Venint en lo món superna rehina Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Vida i obra És esmentat en un dels tractats de gaia ciència del ms 129 de Ripoll com a autor d’unes cobles que començaven amb el vers De l’orde suy del noble infant En Pedro , que versemblantment fa referència a Pere de Ribagorça Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

El 1489 professà al monestir de Valldigna, del qual esdevingué prior el 1504 És autor, entre altres obres, de diverses composicions poètiques que presentà als certàmens que tingueren lloc a València el 1482 i el 1488, el primer dels quals fou publicat per Ferran Dies Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València