Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
fogar
Física
Part d’un aparell per a la producció d’energia calorífica (forn, caldera, etc.) on es produeix la combustió.
De la forma del fogar depenen la composició dels gasos de combustió i la possibilitat de regular la quantitat de combustible consumit per unitat de temps Per als combustibles sòlids el fogar consisteix en un engraellat, horitzontal o inclinat, amb l’entrada d’aire per la part inferior i la sortida de gasos per la superior En alguns casos hom regula l’entrada d’aire fins al 60-70% del necessari, i el CO produït per la combustió incompleta es crema amb l’aire introduït per una entrada secundària disposada en el camí de sortida dels gasos Així hom obté temperatures més…
fogar
Tecnologia
Fenomen de corrosió que apareix en els límits de gra d’un metall que ha estat sotmès a temperatures molt elevades.
Produeix una disminució de la resistència mecànica per la manca d’unió entre els grans metàllics
fogar
Lloc on hi ha i des d’on es propaga una malaltia encomanadissa o un mal qualsevol.
fogar
Lloc on hi ha i des d’on irradia, es propaga, exerceix la seva influència, alguna cosa.
fogar rural
Entitats culturals i cíviques
Centre d’esbarjo i de cultura popular que hom ha creat en diversos pobles del Rosselló després del 1945.
En alguns casos han estat animats per gent dinàmica, interessats per la llengua, la cançó i la problemàtica catalanes
pèl·let

Pèl·let
Tecnologia
Combustible fabricat a partir de serradures de biomassa vegetal, normalment residus forestals.
Les serradures es compacten amb maquinària d’extrusió per tal de produir uns granulats cilíndrics petits amb un baix contingut d’humitat per sota del 10% Aquests granulats es comporten com un fluid i poden ésser transferits d’un dipòsit al fogar d’una caldera per mitjans de transport automàtics
Avellino
Ciutat
Capital de la província d’Avellino, a la Campània, Itàlia.
Centre industrial refineria de sofre, destilleries d’alcohol L’antiga Abellinum dels irpins, colònia romana abans situada a uns 3 km de la localitat actual, fou disputada per longobards i bizantins ss IX i X Passà per diverses senyories feudals entre les quals cal esmentar la dels comtes de Conversano, de Catanzaro i de l’Aquila Passà després als Baus i als Filangieri 1381 a 1418 Malgrat la concessió del comtat d'Avellino, la senyoria efectiva passà als Caracciolo, que foren prínceps d’Avellino des del 1589 fins al 1844 Fou el fogar de la revolució liberal napolitana del 1820
Perigús
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, Occitània, capital de la comarca del Perigord i del departament de Dordonya, França.
Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s…
tiratge
Tecnologia
Diferència de pressió d’un fluid entre l’entrada i la sortida de l’aparell, de la instal·lació o de la construcció, pel qual ha de circular.
Per tal que les estufes, els forns, les calderes i altres fogars funcionin en unes condicions suficients de seguretat i d’eficàcia cal que la pressió dels gasos sigui superior a l’entrada que a la sortida La pressió en un fogar, a excepció del cas que hom hi introdueixi aire comprimit, és molt pròxima a l’atmosfèrica Aleshores, el tiratge és degut generalment, en el tiratge natural , a la depressió que hi ha a la sortida pel fet que la densitat dels gasos calents és menor que la de l’aire i, per tant, a la seva tendència a elevar-se Quan aquest tiratge és insuficient cal recórrer…
Ictíneo

Maqueta del segon Ictíneo de Narcís Monturiol
© Fototeca.cat
Nom que donà Narcís Monturiol a cadascun dels dos submarins que inventà, construí i patronejà.
El primer “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1859, fou una obra experimental i sobretot demostrativa que era possible de navegar submergit amb independència de l’exterior el buc fou bastit pel mestre d’aixa Josep Missé i Castells, i era propulsat per hèlixs accionades a mà El segon “Ictíneo”, avarat a Barcelona el 1864, fou el primer submarí que navegà submergit mogut per motor i el primer que anà dotat d’una atmosfera artificial que es regenerava indefinidament El buc, bastit pel mestre d’aixa Joan Monjo i Pons, era doble l’interior tenia forma d’ellipsoide de revolució allargat, i l’exterior…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina