Resultats de la cerca

També anomenada projecció estereogràfica, s’utilitza principalment en cristallografia per a representar les cares i els eixos dels cristalls, i en geologia estructural per a representar i analitzar espacialment elements estructurals tals com superfícies i eixos de plecs, foliacions, etc

Es reconeix fàcilment en forma de foliacions o lineacions en el cas de cristalls amb forma planar o elongada, mentre que per a cristalls d’hàbit més equidimensional, com el quars, es requereix l’ús de tècniques microscòpiques especials per a determinar-la

Hi ha indicadors de totes les escales, des de macroscòpiques fins a microscòpiques, cas que fa necessari l’ús del microscopi petrogràfic per al seu reconeixement Entre els indicadors més utilitzats cal destacar les estries amb graons mineralitzats en les falles fràgils, i les foliacions obliqües i cristalls asimètrics en les zones de cisallament dúctil

Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona 1959-64 Després d’ocupar diverses places de professor en aquesta universitat, entre el 1970 i el 1972 es traslladà a París, on feu els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, treballà en diverses recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques L’any 1990 fou elegit membre…

És apreciable en afloraments o en mostres de mà El fet que una fàbrica sigui repetida de manera periòdica i a distàncies petites, és a dir, que tingui una disposició uniforme, s’expressa dient que és penetrativa En la descripció de roques metamòrfiques el terme foliació és utilitzat per a referir-se a totes aquelles superfícies penetratives, sigui quin sigui el seu origen, que és habitual trobar en roques metamòrfiques deformades La foliació en una roca metamòrfica pot ésser deguda al fet que el metamorfisme hagi afectat una laminació prèvia d’origen sedimentari També pot tractar-se d’una…

Mapa geològic de les Guilleries Entre els materials d’aquesta regió sobresurten els gneis de les Guilleries, que formen un nivell de 300-400 m de gruix intercalat en la sèrie cambroordoviciana, i probablement representen una intrusió àcida concordant amb l’estratificació, anterior a l’orogènia herciniana Als voltants de la presa de Susqueda aflora un petit plutó de diorites i quarsodiorites, intrusives, ben característic Javier Génova, original d’Hortènsia Duran Els materials paleozoics de les Guilleries, constituïts per roques metasedimentàries i ígnies, són limitats al N pels terrenys…

Tot i que en conjunt els materials del cicle hercinià ocupen una extensió força considerable de la superfície dels Països Catalans, la reconstrucció detallada de l’estructura que presenten, és a dir, de les relacions geomètriques entre les diverses unitats litològiques, és una qüestió que planteja força problemes Això és una conseqüència del fet que la major part dels Països Catalans, a diferència de la resta de l’anomenat Massís Ibèric, pertany a un sector de l’escorça directament implicat en l’orogènia alpina El conjunt de materials hercinians afloren avui en una sèrie de massissos…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb el campanar M Anglada L’edifici parroquial de Sant Cristòfol de Toses queda aïllat, dominant la vall, damunt el poble de Toses, situat a 1 444 m d’altitud, al costat esquerre del riu Rigart Mapa 255M781 Situació 31TDG189862 Per anar-hi cal agafar la carretera que comença a Planès, al trencall amb la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, a mà esquerra, seguint la direcció de la vall amb un trajecte de 9 km Al poble hi ha estació del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà MAB Història El lloc de Toses, juntament amb els dels seus agregats de…

Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…