Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya
Folklore
Festival folklòric iniciat l’any 1972 i organitzat per l’esbart Lluís Millet.
Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’ADIFOLK Associació per a la Difusió del Folklore En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta En els seus inicis, les JIF se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es…
Associació per a la Difusió del Folklore
Folklore
Associació que té com a objectiu fonamental potenciar i dinamitzar la cultura popular del nostre país i també donar a conèixer a Catalunya el folklore d’altres indrets del món, mitjançant intercanvis culturals.
Té els seus orígens l’any 1972, quan es van iniciar les Jornades Internacionals Folklòriques que tenien lloc a Barcelona A partir de l’any 1979 es va decidir d’ampliar l’àmbit geogràfic de les actuacions del festival i el nom es canvià pel de Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya L’activitat de més renom que porta a terme és, des de l’any 1988, l’Aplec Internacional de la Sardana i la Mostra de Grups Folklòrics
Guilhem Ader
Literatura
Poeta renaixentista gascó.
És autor de Lo gentilhòme gascon 1610, poema èpic d’exaltació del rei Enric IV , i Catonet gascon 1612, recull de sentències folklòriques
Martha
Música
Òpera en quatre actes, de F.von Flotow, amb text de W.Friedrich, estrenada a Viena el 1847 (a Barcelona el 1860, al Teatre Principal).
Obra molt influïda per l’estil italià, inclou una cançó popular irlandesa i melodies folklòriques centreeuropees Ha restat al repertori internacional d’òpera
Manipravāla
Composició literària en llengua dravídica malaialam que imita l’estil i la temàtica religiosa i tradicional sànscrita.
Cal citar, com a exemples, diferents Rāmāyaṇa el més antic, del s XIII, un cant de Krixna de Ceressuri Nambūri s XV, una crònica de Kerala s XVII i altres manifestacions folklòriques
fancy
Música
Forma instrumental, anàloga a la fantasia, conreada a Anglaterra durant els segles XVI i XVII.
Les fancies eren escrites en un estil lliure i molt contrapuntístic, i els autors hi introduïen sovint ritmes de dansa i melodies folklòriques Fou conreada per autors britànics com WLawes, OGibbons, WByrd, GFarnaby i HPurcell, entre d’altres
Patrice Coirault
Antropologia
Psicologia
Folklorista, psicòleg i musicòleg francès.
Estudià durant molts anys la cançó tradicional francesa i els problemes del seu origen i de la seva transmissió Les seves obres més importants són Recherches sur notre ancienne chanson populaire traditionnelle 1927-33, Notre chanson folklorique 1941 i La formation de nos chansons folkloriques 1953-63
ball acumulatiu
Folklore
Dansa popular, generalment del tipus de ball rodó, en la qual a cada passada o rescobla de la melodia un nou ballador o una nova parella s’incorpora a la dansa, fins a arribar a un nombre determinat.
Fou molt estès arreu d’Europa i propi de les commemoracions folklòriques a l’aire lliure, dels aplecs de primavera i de les festes de l'arbre de maig Als Països Catalans, n'abunden els exemples ball de tres parts, al Berguedà, i ball de la Garideta, conegut a gran part de la Catalunya Vella
estel
Jocs
Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal.
Va lligat a un cordill llarg i hom el deixa anar perquè s’elevi per mitjà de l’impuls de l’aire i s’aguanti enlaire gràcies a la pressió d’aquest Hom hi colloca, també, en un extrem una cua feta de draps perquè tingui més estabilitat Bé que construït com a joguina, ha estat utilitzat com a instrument d’investigació científica i els xinesos el fan servir com a element estètic en manifestacios folklòriques i festes populars
Josep Bodria i Roig
Literatura catalana
Escriptor.
Després d’escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a la “Illustració Popular Econòmica” Fou un dels fundadors de la societat Lo Rat Penat Una part de la seva obra poètica, de caràcter popular i de temàtica sentimental, resta recollida en els volums Roselles 1895, Fulles seques 1900 i Llibret de records També publicà, en prosa, estampes folklòriques dels barris menestrals de València, reunides en el llibre Festes de carrer 1906
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina