Resultats de la cerca

Hom l’empra per a calcular el temps d’exposició N'hi ha de diverses menes, com el fotòmetre òptic , que es basa en una sèrie de colors o de xifres disposats a la part superior del visor de manera que cal escollir la xifra visible més baixa o bé el color més adequat que hom pot veure amb claredat, i el fotòmetre de cèllula fotoelèctrica o fotòmetre fotoelèctric , que és format per una cèllula fotovoltaica o fotoconductora i un galvanòmetre que indica el diafragma o el temps d’exposició

Els fotòmetres poden ésser visuals que utilitzen l’ull humà com a instrument de comparació i físics que utilitzen com a receptors cèllules fotoelèctriques, plaques fotogràfiques, etc Entre els visuals hi ha el de Bunsen , el de Lummer-Brodhun i el d’ombra , emprats per a mesurar intensitats lluminoses, i entre els físics, els emprats en fotografia i els destinats a mesurar nivells d’illuminació

És molt més simple, però alhora molt més propens a fallar Va proveït d’un milliamperímetre i d’un element fotoelèctric per a mesurar la quantitat de llum reflectida per una imatge i calcular, així, el temps correcte d’exposició A diferència del fotòmetre, l’exposímetre proporciona dos valors la velocitat d’obturació i l’obertura de diafragma Una de les dues unitats és modificable manualment i l’altra es compensa automàticament a fi que l’exposició proposada sigui sempre correcta Els exposímetres de llum incident mesuren la quantitat de llum que rep un objecte o una escena, els de…

Consta d’una esfera d’Ulbricht associada a un fotòmetre

Inventà diversos aparells òptics i fotogràfics, com el refractòmetre que duu el seu nom, destinat a mesurar índexs de refracció, i l’estereocomparador i, juntament amb Zeiss, el fotòmetre

Els absorciòmetres, que reben diversos noms segons llur sistema de funcionament i llur camp d’aplicació, comparen intensitats lluminoses, adés visualment, adés per mitjà de cèllules fotoelèctriques colorímetre, fotòmetre, fotocolorímetre, espectrofotòmetre, etc

Residí uns quants anys a Baviera i després passà a Londres i a França, on restà definitivament Féu interessants recerques en calorimetria i transmissió de la calor Rebutjà la famosa teoria del calòric, mitjançant una experiència amb glaç fundent Afirmà que la calor és deguda a un moviment intern de vibració Ideà un fotòmetre i un calorímetre

Fou catedràtic de Harvard i director del seu observatori astronòmic Féu importants treballs de fotometria estellar i inventà el fotòmetre de doble imatge Fou també un dels introductors de les tècniques fotogràfiques en el camp de l’observació astronòmica, i inicià l’elaboració d’un dels més importants catàlegs fotogràfics del cel Començà el Henry Draper Catalogue, on hi ha les posicions de molts estels i llur classificació espectral actualment aquest catàleg conté uns 400 000 astres