Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Friedrich Zöllner
Astronomia
Astrofísic alemany.
Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds
Jean Claude Barthélemy Dufay
Astronomia
Astrònom francès.
Són notables els seus estudis sobre la brillantor del cel nocturn, basats en un gran nombre de mesures fotomètriques, espectroscòpiques i polarimètriques, i sobre la matèria interestellar a la regió central de la Via Làctia Són obres seves Nébuleuses Galactiques et Matière Interstellaire 1954 i Introduction à l’Astrophysique 1961
fotòmetre
Física
Dispositiu o aparell per a mesurar magnituds fotomètriques.
Els fotòmetres poden ésser visuals que utilitzen l’ull humà com a instrument de comparació i físics que utilitzen com a receptors cèllules fotoelèctriques, plaques fotogràfiques, etc Entre els visuals hi ha el de Bunsen , el de Lummer-Brodhun i el d’ombra , emprats per a mesurar intensitats lluminoses, i entre els físics, els emprats en fotografia i els destinats a mesurar nivells d’illuminació
luminotècnia

Luminotècnia, diferents sistemes d’il·luminació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més, són definits…
cèl·lula fotoelèctrica
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic basat en l’efecte fotoelèctric destinat a convertir una radiació generalment lluminosa en un corrent elèctric.
Segons llur constitució i llur forma de funcionament, les cèllules fotoelèctriques poden ésser fotoemissives, fotoconductores o fotovoltaiques Les cèllules fotoemissives o fototubs són tubs electrònics proveïts d’un càtode fotoelectrònic, que sol ésser semicilíndric i format per un metall alcalí en incidir-hi la llum emet electrons que són captats per l’ànode, disposat a l’eix del semicilindre i en forma de fil o de cilindre prim Aquests tipus de cèllula poden ésser de buit o bé de gas les primeres tenen una sensibilitat petita uns 50μA/lm i són emprades per a mesures fotomètriques de…
Two Microns All Sky Survey
Astronomia
Catàleg astronòmic que conté observacions fotomètriques a l’infraroig proper de més de 491 milions d’estels i diversos milions de galàxies.
Plutó

Visió artística de la sonda New Horizons passant a prop de Plutó, amb la lluna Charon per darrera
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488, amb una forta…
Astronàutica 2013
Astronàutica
El 2013 va ser un any notable pels avenços científics, pel procés d’enfortiment del rol exercit pels països emergents, especialment la Xina i l’Índia, i per la recuperació de Rússia Malauradament també va ser un dels anys en què els llançaments militars van ser més nombrosos Satèllits científics L’Agència Espacial Europea va efectuar el llançament del satèllit Gaia © ESA / S Corvaja L’activitat en el camp de les ciències de l’espai i d’exploració del sistema solar va ser molt important durant l’any El fet més destacable per a nosaltres va ser el llançament de Gaia , una de les pedres angulars…
Estructura, components i formació de la Galàxia
Consideracions generals Característiques de la Galàxia A partir de fonts diverses El Sol, l’estrella al voltant de la qual la Terra gira cada any i que ens permet la vida, forma part d’una aglomeració d’uns centenars de milers de milions d’estrelles que s’anomena la Galàxia De fet, totes les estrelles que es veuen a ull nu i la major part de les que s’observen amb telescopis o radiotelescopis des de la Terra pertanyen a aquest conjunt d’estrelles Però la Galàxia no és pas l’única, l’Univers és ple d’aquesta mena d’agrupacions d’estrelles, planetes, gas, pols i matèria fosca Els constituents…