Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
Francesc Barceló
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Emparentat amb importants famílies valencianes, l’any 1488 fou elegit justícia civil per la parròquia de Sant Nicolau, i el 1488 n’ocupà el càrrec de jurat El 1511 fou escollit, juntament amb Francesc de Castellví, conseller de la ciutat en representació dels cavallers, i fou servidor de Ferran el Catòlic Pel que fa a la seva activitat literària, en destaca la participació en el certamen marià del 1474 amb dues composicions, una en castellà, O, Virgen, Santa, Senyora , i uns estramps en català que començaven Obriu, obriu, senyora, vostres còffrens La composició…
Francesc Barceló
Història
Militar
Militar.
Durant la guerra del Francès sembla que fou tinent de l’esquadra la seva acció més coneguda és la conquesta del castell de Montgat 3 d’agost de 1808, en la qual prengué part el sometent dels pobles de la costa, així com dues fragates angleses, que bombardejaren el castell, i un petit grup de tropes de desembarcament angleses D’aquesta manera restaven interceptades les comunicacions franceses entre Barcelona i Girona al començament del segon setge d’aquesta ciutat
Francesc Barceló i Caimaris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Fou procurador de tribunals La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable Redactà una Historia de Menorca 1837, en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca Ciutadella i a l’Arxiu…
, ,
Francesc Barceló i Gayà
Literatura catalana
Escriptor.
Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’orde i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca 1814 Escriví diversos llibres pedagògics, alguns dels quals foren reeditats moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres
Francesc Barceló i Combis
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.
La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares 1879-81, que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí
Francesc Bonafè i Barceló
Botànica
Literatura catalana
Folklore
Botànic, escriptor i folklorista.
Religiós dels Sagrats Cors, entrà en la congregació el 1925, professà el 1927 i fou ordenat sacerdot el 1934 Durant vint-i-set anys fou professor de ciències naturals a Sóller, en una escola de la congregació De formació autodidàctica, és autor d’una Flora de Mallorca 1977-81 en quatre volums Traductor de Verdaguer al castellà i poeta, publicà Vols d’orenetes 1982, i com recopilador de cultura popular mallorquina redactà el Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia 1989 Fou guardonat amb els premis Ciutat de Palma de les ciències i l’Alzina del GOB,…
,
Francesc de Paula Barceló i Fortuny
Literatura catalana
Teatre
Ràdio i televisió
Escriptor.
Conegut amb el nom de ploma de Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb La sabata de l’emperador Orfran 1974 i Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles El paratge de l’aranya 1973, L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés…
,
Joana Barceló i Martí
Política
Política.
La seva carrera s’inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva Des del 1997 és membre del Comitè Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol És llicenciada en geografia i…
Gabriel Barceló i Milta
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de les Illes Balears 1991, ha exercit com a tècnic jurídic en l’Administració Militant del Partit Socialista de Mallorca des de l’any 1989, en fou secretari d’organització i secretari general a Palma 1992-2002, i del 2006 al 2016 en fou secretari general Ha estat regidor de l’Ajuntament de Palma 1995-2003 i conseller insular 2003-04 El 2007 impulsà la coalició del Bloc per Mallorca, que acabà formant part del govern presidit per Francesc Antich en la legislatura 2007-11 en el marc del Pacte de Progrés, durant la qual fou diputat i portaveu…
Pere Joan Barceló i Anguera

Estàtua dedicada a Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com el Carrasclet, fill de Capçanes
© Fototeca.cat
Història
Guerriller.
El seu pare, FrancescBarceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sollicità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà Priorat Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat El governador de Tarragona feu empresonar…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina