Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
lingüística funcional
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística interessada en les funcions entre objectes concrets de la llengua, o functius, que només són el terme o punt de tangència entre les funcions.
La distinció entre funcions de conjunció i funcions de disjunció és bàsica Els functius d’un sistema tenen una funció de disjunció, i els d’un procés, una funció de conjunció a gat hi ha conjunció g -a -t , però entre gat i got hi ha disjunció Les principals escoles de lingüística funcional són les de Praga Trubeckoj, Jakobson, etc i Copenhaguen Hjelmslev
functiu
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, cadascun dels termes que intervenen en una funció.
Les funcions també poden ésser functius perquè hi pot haver funció de funcions Els functius que no són funcions són anomenats entitats Per a alguns lingüistes, com Hockett, els functius són els termes lingüístics que indiquen bàsicament relacions gramaticals, i corresponen als monemes funcionals de Martinet
reciprocitat
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, funció en la qual només hi ha functius de la mateixa classe.
Constants en català l’existència de noms comptables — home, llaç, etc— exigeix l’existència de noms mesurables — llet, vi, etc—, i al revès o variables en català els neutres — això, allò , etc— exigeixen l’existència del masculí i el femení — aquest, aquesta etc—, però no al revès — blanc, blanca no tenen neutre—
connexió
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, funció els functius de la qual coexisteixen en una determinada cadena i són anomenats relats
.
Són connexions les funcions de solidaritat, selecció i combinació funció