Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Théodore Géricault
Oficial de carabiners , esbós de Théodore Géricault
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Residí a París, on fou deixeble de Carle Vernet 1808 i de PN Guérin 1810, que professava el neoclassicisme davidià Influït pel baró Gros, al Salon del 1812 exposà amb èxit el seu Oficial de caçadors Louvre, fogós exponent del que Guérin qualificà de “pintura d’insensat” Anà a Itàlia 1816, on l’Académie de France de Roma el decebé, i, novament a París, pintà el Rai de la “Medusa ", que exposà al Salon del 1819 Louvre i que E Delacroix considerà una revelació Un viatge a Anglaterra 1820 li revelà l’escola anglesa, i pintà el Derby d’Epson Louvre En tornar pintà diversos retrats de boigs La…
El Rai de la “Medusa”, de Théodore Géricault
Théodore Géricault pinta el Rai de la “Medusa”
Germain Bazin
Art
Historiador i teòric de l’art francès.
Conservador en cap de les obres pictòriques al Musée du Louvre 1951, escriví, entre altres obres, Le Crépuscule des images 1946, Histoire de l’art 1953, Histoire de l’avant-garde en peinture 1969, Histoire de l’histoire de l’art 1987, Paradeisos ou l’art du jardin 1988 i un estudi sobre Géricault en quatre volums 1988-90
Pere Frederic Salvi Teyssonières
Disseny i arts gràfiques
Gravador occità.
Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del…
Museu Jacint Rigau
Museu
Museu de Perpinyà, situat en un edifici construït (1760-62) pel mariscal De Mailly per tal d’acollir-hi la universitat.
El palau, de rajoles i d’estil antic, serví de primer per a exposar les colleccions del marquès de Villeneuve-Bargement —prefecte del departament—, el 1820 Més tard l’artista PFCapdebós, el veritable fundador, l’obrí al públic 1833 amb les seves colleccions, comprades posteriorment per la vila, la qual ha anat fent adquisicions El 1842 dues ales del museu eren dedicades a la història natural —secció posteriorment traslladada a un edifici proper— Martí Vives modernitzà el museu 1955-57, que conté obres de Jacint Rigau El Crist expirant, 1696 El cardenal de Bouillon obrint la porta santa ,…
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
Autoretrat de Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (1839)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’…
John Constable
El carro del fenc , de John Constable (1821) (National Gallery, Londres)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor anglès.
Impressionat per les obres de Le Lorrain i Thomas Girtin, anà a Londres, on estudià o copià obres dels grans mestres, sobretot Ruysdael i Girtin Deixeble de la Royal Academy, el 1802 hi exposà una obra per primera vegada Coneguda la seva pintura a París gràcies a Théodore Géricault, aconseguí un gran èxit al Salon de París del 1824, amb el Carro del fenc i dos paisatges més Tanmateix, bona part de la crítica parisenca no l’acceptà Féu esbossos de paisatges anglesos, que després elaborava al seu estudi El separava de Turner —l’altre gran paisatgista anglès de l’època— la seva…
L’imparable ascens del capitalisme
D’entre les tasques clàssiques de la historiografia, la caracterització del canvi social és, ben segur, la més difícil i decisiva No té res d’estrany que sigui així, ja que qualsevol noció de canvi històric —per a negar-lo o per a afirmar-lo— pressuposa una concepció determinada de la naturalesa de la societat i dels factors que la poden fer canviar en una o altra direcció És molt lògic, per tant, que la consideració del present condicioni la manera de comprendre i mesurar el canvi històric en societats del passat, i d’aproximar-s’hi Per la mateixa raó, la relació passat-present és més…
Romanticisme
La mar de glaç (1823-24), per Caspar David Friedrich
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Moviment artístic i espiritual que, els darrers decennis del segle XVIII i durant el segle XIX, s’estengué per tot Europa i determinà un renovament profund sobretot en la literatura, però també en qualsevol altra manifestació de l’art i de la vida.
El terme romàntic, que defineix aquest moviment, aparegué primer a Anglaterra durant el segle XVII amb el significat d’irreal, però també amb el significat de pintoresc A Alemanya, Herder l’utilitzà com a sinònim de medieval , en contraposició a antic , per a designar la poesia sentimental i “ingènua” moderna, antítesi de la tradicional inspirada en els models de l’art clàssica Amb tot, la complexitat dels aspectes de la vida que revestí el Romanticisme, la diversitat de les tradicions nacionals en les quals s’inserí, la multiplicitat de les actituds que l’envoltaren, tingueren com a…
Hans Werner Henze
Música
Compositor alemany.
Vida Inicià els seus estudis musicals a Bielefeldt, i a partir de setze anys els continuà a Brunsvic Fill d’un excombatent de la Primera Guerra Mundial que abraçà el nazisme i morí al front durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 hagué d’interrompre els estudis musicals quan fou mobilitzat en una companyia de tancs de l’exèrcit alemany Capturat pels britànics, en acabar la guerra fou alliberat i es guanyà la vida com a acompanyant musical en un teatre de Bielefeldt El 1946 reprengué els estudis a la Universitat de Heidelberg sota la direcció de Wolfgang Fortner, i al mateix temps aprengué de…
,