Resultats de la cerca

La seva formació musical es desenvolupà en el Conservatori i després a la Schola Cantorum de París, on s’especialitzà en orgue Ben aviat s’interessà pel cant eclesiàstic, sobre el qual feu una important i profunda investigació que li proporcionà diversos premis i mencions Fou un dels primers musicòlegs que posaren èmfasi en els orígens orientals i hellenístics del cant gregorià El 1905 fou nomenat assistent de la comissió per a la nova edició dels llibres litúrgics del Vaticà Fou, a més, un compositor prolífic de música sacra vocal i coordinà diverses edicions modernes de música de l’Edat…

Fou professor de la Schola Cantorum de París i dirigí 1896-1905 la Revue de Chant Grégorien i, des del 1909, la Tribune de Saint-Gervais Autor de Le drame liturgique 1906, L’art grégorien 1911, La vie musicale de l’Église 1929 i Le chant gallican 1939 Presidí la Société Française de Musicologie 1934-36

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música…