Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Jacint Vilardell i Permanyer
Metge.
Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i…
Jordi Baillat
Medicina
Metge.
Doctorat a Tolosa Llenguadoc 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals més tard, en fou president honorari Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest
Francesc Gallart i Monés
Metge.
El 1913 fundà l’Escola de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que dirigí fins el 1951 Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona 1926-28 El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva i el 1945 fou elegit president de la Societat Internacional de Gastroenterologia Fundà i dirigí fins el 1952 els Manuales de Medicina Práctica
Francesc Vilardell i Viñas
Medicina
Metge.
Fill de Jacint Vilardell , es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1949 Després d’una estada d’un any a l’hospital Sant Antoine de París 1951 es doctorà per les universitats de Barcelona 1961 i de Pennsilvània, EUA 1962, de la qual fou també becari investigador 1959-62 Especialitzat en patologia digestiva, fou cap de servei de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona 1963-96 i director de l’Escola Professional de Patologia Digestiva de la UAB 1969-96 Ocupà càrrecs directius en el Ministeri de Sanitat 1979-82, entre d’altres el de director de planificació sanitària, i fou un…
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…