Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
graciós | graciosa
graciós
Teatre
En moltes obres dramàtiques castellanes, sobretot del segle d’or, personatge de caràcter festiu.
graciós | graciosa
privilegi graciós
Dret
Privilegi concedit únicament com a gràcia, beneficència, del superior, sense cap mèrit per part del privilegiat.
còmic | còmica
Miquel Ayala
Teatre
Actor còmic.
El 1740 començà les seves actuacions en companyies locals i el 1753 es traslladà a Madrid a la companyia de Manuel Guerrero, on representà amb gran èxit el paper de “graciós” Fidel a l’estil tradicional del recitat, destacà en nombrosos intermedis i sainets d’alguns dels quals era l’autor
Josep Maurí i Serra
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en dret, fou membre de la Federació de Joves Cristians Notari de Blanes, s’especialitzà en història local i religiosa Història de la Garriga tres volums, 1949, 1953, 1954, Història del santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes 1952, Història del santuari de la Mare de Déu de Puig-graciós 1952, Els sants de la diòcesi de Barcelona 1957, Història del convent de Blanes 1958, etc
Richard Mique
Arquitectura
Arquitecte francès.
Treballà per a Estanislau I de Polònia a Nancy, on féu les portes de Sainte-Catherine i Saint-Stanislas Sota Lluís XVI fou, en retirar-se JAGabriel, primer arquitecte del rei gràcies a la protecció de Maria Antonieta, per a qui treballà a Versalles El 1782 i el 1784 féu, als jardins del Petit Trianon, el teatre, el Temple de l’Amor, el Belvedere i l' hameau , aquest darrer seguint el disseny de HRobert El seu estil és graciós i amable, però molt superficial
Manuel Civera
Literatura catalana
Col·loquier.
Conegut amb el sobrenom de lo Fi-deuer o lo Semolero Fou regidor de València en 1820-21 Publicà en plecs solts tres colloquis didacticopolítics sobre la resistència antinapoleònica 1809-13, protagonitzats pel graciós Saro Perrengue i el doctor Cudol, advocat, que l’instrueix Més tard publicà una Colecció de vàries conversacions alusives al nou sistema constitucional 1820, a favor del règim constitucional, diàlegs destinats a propagar les idees liberals L’obra és encapçalada per un pròleg en defensa de l’«idioma valencià» i del seu ús literari Gaudí de gran anomenada i, a la mort…