Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
gramalla
Indumentària
Túnica llarga fins als peus que portaven els homes i les dones a l’edat mitjana.
gramalla
Història
Vestidura pròpia portada pels consellers de Barcelona o pels jurats de València; els de Barcelona a partir de mitjan segle XIV s’obligaren que fossin d’un sol color i amb pèl a les gires (1349).
Segons el caràcter de les solemnitats i al llarg del temps, el color canvià, així com el tipus de roba Al segle XVII fou recoberta, seguint la moda de l’època, amb gorgeres i llaçades Arribà a ésser com un símbol de la dignitat municipal, i com a tal fou suprimida per Felip V el 1707 a València i el 1714 a Barcelona, en implantar les noves autoritats municipals
La Gramalla
Setmanari
Setmanari en català que eixí a Barcelona del 14 de maig al 10 de setembre de 1870, com a òrgan de l’entitat La Jove Catalunya.
Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat fou dirigit per FP Briz i F Matheu , i hi collaboraren, entre altres, Àngel Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà
El setmanari "La Gramalla", actúa de portaveu de La Jove Catalunya
Publicació del setmanari "La Gramalla", portaveu de La Jove Catalunya, amb l’objectiu de propagar el català a tots els sectors socials
gramalleta
Indumentària
Gramalla infamant que portaven els condemnats per la inquisició.
Filet
Cristianisme
Segons el martirologi romà i el menologi grec, màrtir cristià mort a Esparta en temps d’Adrià.
A la segona meitat del s XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona Figura vestit amb la gramalla en una pintura de la casa de la ciutat 1688-90 Josep Costa escriví 1690 Vida del glorioso san Fileto, màrtir
Josep Maria Codolosa i Riera
Literatura catalana
Escriptor.
Publicà un volum de poemes — Escardots 1876— i nombroses poesies que obtingueren un cert èxit popular Algunes han estat aplegades recentment a La imatge de Déu a trossos 1967 Escriví també peces curtes per al teatre El poeta i el drapaire 1887, En Jaumet i la Riteta, Tot pel nas d’una nineta 1891, etc Collaborà a “La Gramalla” i a “La Campana de Gràcia”
Agustí Trilla i Alcover
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any