Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
batalla de Cannes
Militar
Acció militar esdevinguda vora la ciutat de Cannes (Apúlia) el 216 aC entre l’exèrcit romà, comandat pel cònsul Terenci Varró, i l’exèrcit cartaginès, comandat per Anníbal.
Mitjançant l’estratègia del setge i gràcies a la cavalleria galla i númida, els cartaginesos guanyaren la batalla Segona Guerra Púnica
Milla Urbana Sant Antoni de Calonge
Atletisme
Competició d’atletisme que es disputa a Sant Antoni de Calonge des del 1996.
Organitzada anualment per l’àrea d’esports de l’Ajuntament d’aquest municipi, consta de curses per a atletes de totes les categories En l’edició del 2012 guanyaren Àngel Mullera i Bàrbara Ramon
Joan Fina
Ciclisme
Periodisme
Periodista esportiu especialitzat en ciclisme.
Treballà a Mundo Deportivo durant la dècada de 1930 Els anys quaranta, el Campionat de Barcelona incorporà el Trofeu Joan Fina, que posteriorment guanyaren figures com Domingo Perurena o José Pérez Francès Formà part de la secció de ciclisme de la Unió Esportiva Sant Martí, a través de la qual collaborà en la creació del Trofeu Masferrer
Milers de corsos es manifesten per demanar un nou estatus polític
Milers de corsos protesten contra la negativa del president francès, Emmanuel Macron, a modificar l’estatut de l’illa Al desembre de 2018 els sobiranistes corsos guanyaren les eleccions regionals amb majoria absoluta i el 56% dels vots El dia 7 de febrer Macron obre la porta a reconèixer la singularitat de Còrsega a la Constitució
Cursa Bombers de Barcelona
Esport general
Atletisme
Cursa popular que es disputa anualment pels carrers de Barcelona des de l’any 1999.
Organitzada per Bombers de Barcelona i la firma de material esportiu Nike, recorre un circuit de 10 km homologat per la federació internacional i que és considerat com un del circuits més ràpids d’Europa Els atletes africans guanyaren les dotze primeres edicions de la cursa, entre el 1999 i el 2010 L’edició del 2011 representà el rècord de participació amb 20441 participants
Campionat de Sabadell
Unió Ciclista Sabadell
Ciclisme
Competició anual de ciclisme de carretera.
Organitzada per la Unió Ciclista Sabadell des del 1924, té un recorregut d’uns 120 km pel Vallès Fins el 1961 la cursa fou de categoria professional i la guanyaren ciclistes de renom com Marià Cañardo 1932, 1941, Artur Dorsé 1943, 1946 i Miquel Poblet 1945 Ja com a prova amateur , fou guanyada també en una ocasió pel futur corredor professional Antoni Esparza 1973
Cros Ciutat de Mollerussa
Atletisme
Cursa de cros disputada anualment a Mollerussa des del 1977.
Fou fundat pel Club Tennis Mollerussa, que presidia l’exatleta Josep Ignasi Culleré Quan aquest morí el 1978, el cros afegí el nom de Memorial Culleré Inicialment fou una cursa urbana sobre asfalt Posteriorment es consolidà en el circuit de la Serra, organitzat per l’Associació Atlètica Xafatolls El 17 de febrer de 1985 fou l’escenari del Campionat de Catalunya de cros, que guanyaren José Manuel Abascal i Montserrat Abelló
Bernat de Roudor
Història
Cavaller de la Companyia catalana d’Orient, originari, segons el cronista Muntaner, de la comarca del Llobregat.
El seu nom apareix també com a Berenguer Era a Adrianòpolis quan Roger de Flor hi fou assassinat 1305 Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres únics supervivents Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel Paleòleg els perdonà la vida Rubió i Ors dedicà a Roudor un poema
Eusebi Juera Jou
Rem
Remer.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, destacà durant la dècada dels seixanta en guanyar diverses competicions en l’àmbit català i espanyol Formà part dels equips del RCMB que guanyaren competicions internacionals en outrigger de quatre amb timoner, com per exemple el Critèrium Internacional a l’Erau o la Regata Internacional de Seta, ambdues a França el 1961 També guanyà la Regata Internacional de Niça 1963 en iol de vuit
principat de Paternò
Història
Títol senyorial concedit a Sicília el 1566 a Francesc de Montcada i de Luna, comte d’Adernò i de Caltanissetta i senyor de Paternò.
El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya Per mort 1713 sense fills mascles del seu quadrinet i sisè príncep, els Montcada ducs de San Giovanni posaren plet a la filla del darrer titular guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen La senyoria de Paternò havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernò
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina