Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
gules

gules
entat | entada

Esquerra: faixa entada; dreta: faixa entada de gules sobre argent
Heràldica
Dit de la peça dividida tot al llarg en dues parts iguals per un torçat en forma de clavilles, i d’esmalts diferents.
cap
Heràldica
Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora superior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.
El cap destre és el mancat de la meitat sinistra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior sinistre El cap sinistre és el mancat de la meitat destra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior destre El cap triangular és el format per dues línies que, sortint dels angles superiors, es troben al punt d’honor Hom anomena cap de concessió el concedit per un sobirà, com el cap d’Anjou-Sicília o Nàpols , d’atzur sembrat de flors de lis d’or i carregat d’un lambel de quatre pals de gules el cap d’Aragó , d’or amb quatre pals de gules…
anyell
Heràldica
Figura d’un anyell, generalment representada passant.
Pren el nom d' anyell pasqual o agnus Dei quan porta una banderola de gules carregada d’una creu plena d’argent
castell
Heràldica
Figura molt freqüent a les armories catalanes i provençals representada generalment amb tres torres emmerletades, la del mig més alta.
A vegades és representat sense cap, la qual cosa fa que es confongui amb la torre Un castell de color sempre és tancat de metall, el d’or, de gules, i el d’argent, de sable
creu de Comenge

Creu de Comenge
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu de la família i el comtat de Comenge.
Originàriament era una creu patent de gules sobre camp d’argent, els braços de la qual s’anaren representant més i més amples fins que emplenaren tot l’escut i hi deixaren només quatre petits espais amigdaliformes, anomenats otelles pels heraldistes francesos i ametlles pelades pels catalans
corona
Heràldica
L’ús de la corona als escuts fou iniciat al segle XIV, començà d’ésser reglamentat al segle XV i les regles definitives foren establertes al segle XVII.
Hom la colloca al damunt de la boca superior de l’escut i una mica separada Totes són d’or Poden ésser obertes o tancades, segons que portin diademes o no La corona imperial és d’or, amb vuit florons i un bonet escarlata oberts pel mig, i és agafada a cada costat per dues diademes carregades de perles, a ambdós costat de l’obertura A l’eix de l’obertura hi ha una altra diadema que aguanta un món centrat i acabat amb una creu Penjant per cada costat hi ha dues llistes franjades al cap La majoria de les corones imperials no segueixen aquest model, sinó que en presenten uns altres, com és ara…
Roger Bernat I de Foix
Història
Comte de Foix (1149-88).
Fill del comte Roger III i de Ximena de Barcelona Fou un fidel aliat del seu oncle barceloní Ramon Berenguer IV, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s’amullerà 1511 amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença 1185, el nomenà governador d’aquell comtat Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l’any 1150 Fou el primer, segons sembla, a usar l’escut heràldic del seu llinatge, tres…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina