Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
habitud
Psicologia
Disposició relativament estable tendent a reproduir els mateixos actes i assolida per l’experiència.
L’habitud adapta l’ésser al món i a les variacions del medi ambient, enriqueix el caràcter i crea noves aptituds
Guiu
Cristianisme
Bisbe de Girona (907-941).
D’origen franc, fou educat al palau reial del rei Carles III el Simple, el qual l’imposà com a bisbe de Girona, contra l’habitud de nomenar bisbes gent de la terra Assistiren a la seva consagració l’arquebisbe de Narbona, els bisbes d’Urgell i de Barcelona i el comte Guifré II de Barcelona Refermà l’autoritat franca a Catalunya, sobretot després de la mort de Guifré II
Diego Fernández de Huete
Música
Arpista i compositor castellà.
El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres Madrid, 1702 i 1704, respectivament Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels…
antropofàgia
Etnologia
Habitud de menjar carn humana.
En certes societats humanes primitives l’antropofàgia té o ha tingut per finalitat adquirir algunes de les qualitats —intelligència, vista, rapidesa, força, etc— de l’individu sacrificat Generalment, l’objecte de l’antropofàgia és l’apropiació de la vitalitat específica del mort, i com a conseqüència es converteix en canibalisme Per tant, hom no pot considerar l’antropofàgia determinada solament per la necessitat de menjar carn L’antropofàgia va sovint acompanyada d’algun ritu, i, en moltes ocasions, manté correspondències mítiques que constitueixen la seva justificació històrica, social i…
clitoridomania
Habitud de masturbació clitorídia ( nimfomania
).
emoció
Psicologia
Procés i estat afectiu que revelen tant una manera subjectiva d’afrontar la realitat com un contingut de consciència determinat.
El qual contingut es caracteritza per un estat que oscilla entre el plaer i el desplaer i per una reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscillar entre l’atracció i la fugida L’emoció comporta reaccions fisiològiques el diencèfal i el sistema vegetatiu hi són afectats, i el camp perceptiu en resulta estretit i enfosquit La natura de l’emoció i el sentit de les repercussions que se'n deriven continuen sotmesos, malgrat els estudis que n'han estat fets, a explicacions hipotètiques Així, hom interpreta les modificacions que en l’adaptació a la realitat comporta l’emoció com a fruit…
enconar
Fer agafar (a algú) el gust, l’habitud, d’una cosa.