Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
halogenació
Química
Reacció química mitjançant la qual un àtom d’halogen o uns quants són introduïts en una molècula orgànica substituint àtoms (sovint d’hidrogen) o grups funcionals.
La reactivitat és distinta segons l’halogen així, les reaccions de fluoració es produeixen amb un fort despreniment d’energia, i el contacte d’una substància orgànica amb el fluor elemental F 2 pot produir una explosió la cloració i la bromació dels hidrocarburs alifàtics i de les cadenes laterals dels alquilbenzens es produeixen fàcilment en presència de la llum per contra, la fixació del iode és impossible en aquestes condicions La cloració, la bromació i la iodació dels composts aromàtics es produeixen amb més o menys facilitat segons que el compost sigui activat o desactivat per la…
clorobromometà
Química
Compost de fórmula CH 2
ClBr.
S'obté per halogenació del metà És un líquid incolor, volàtil, amb olor a cloroform, no inflamable S'utilitza com a extintor d’incendis, com a dissolvent i en síntesis orgàniques
oxidació
Química
Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l’oxigen amb qualsevol element o compost.
Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció
bromació
Química
Halogenació d’una molècula orgànica amb brom.
Substitució directa d’un hidrogen orgànic per brom
fenol
Química
Cadascun dels composts que contenen un o més grups hidroxil units a un anell aromàtic, especialment a l’anell benzènic.
Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques o d’…
etilè

Principals aplicacions de l’etilè
Química
El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica.
Gas incolor, molt inflamable, crema amb flama brillant i forma amb l’aire mescles explosives Estructuralment, els sis àtoms de la molècula són situats en un pla segons el model dels orbitals moleculars, tres dels quatre electrons de cada àtom de carboni són en un estat d’hibridació sp 2 planar, i el quart, en un orbital p perpendicular als anteriors, és el que forma l’enllaç del doble enllaç Presenta totes les reaccions típiques d’addició de les olefines addició electrofílica, com l’halogenació, hidrohalogenació, hidratació, epoxidació, etc també es polimeritza Totes aquestes reaccions…
benzè

Representació de la molècula de benzè amb indicació de les classes d’enllaços entre els seus àtoms: a cada vèrtex de l’hexàgon hi ha un àtom de carboni; els traços rectilinis representen els enllaços tipus σ; les dues anelles representen els enllaços tipus π, els quals contenen sis electrons deslocalitzats pertanyents al conjunt de tot el nucli benzènic
Química
Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, incolor, escassament soluble en aigua, que bull a 80,1°C.
El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2 formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…
clorur de vinil
Química
Halur d’alquenil, gas d’olor etèria a la temperatura ambient que és obtingut per halogenació de l’etilè.
És emprat en la indústria dels plàstics com a monòmer per a l’obtenció del poli Clorur de vinil i de les resines viníliques que en deriven
cloració
Química
Halogenació amb clor, introducció d’una o més molècules de clor en una molècula, especialment en una molècula orgànica.
La cloració de composts orgànics es fa mitjançant l' addició de clor a molècules no saturades que formin enllaços covalents amb el clor, o bé amb la substitució d’àtoms o grups funcionals de la molècula per clor