Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
hidràcid
Química
Nom genèric dels àcids de Brønsted que no tenen els protons enllaçats per mitjà d’àtoms d’oxigen.
Són el resultat de la combinació dels elements més electronegatius amb l’hidrogen Donen hidràcids els halògens, el sofre, el seleni i el telluri Hom els anomena mitjançant el sufix - hídric HCl, clorhídric H 2 S, sulfhídric, etc En condicions normals són gasos incolors molt solubles en aigua
halur
Química
Nom genèric dels composts binaris formats per la combinació d’un halogen amb hidrogen, amb metalls o amb altres halògens.
En el primer cas les solucions aquoses són àcides i cadascun dels composts és un hidràcid el tercer cas és el dels composts dits interhalògens , del tipus ClF 3 i IF 7
àcid cianhídric
Fitopatologia
Líquid volàtil altament metzinós, d’olor d’ametlles amargues, obtingut industrialment per oxidació d’una mescla d’amoníac i metà (procés Andrussow):
Crema a l’aire amb flama blava i es polimeritza espontàniament amb explosió En solució aquosa es comporta com un hidràcid molt feble les seves sals, els cianurs, presenten una forta hidròlisi bàsica En forma de gas comprimit és emprat en l’eliminació de rosegadors i insectes i per a obtenir acrilats, adiponitril, cianurs, colorants, gomes, plàstics i gasos de guerra També és emprat com a fumigant en la desinsectació de llavors al graner i en els tractaments hivernals contra les cotxinilles dels tarongers i l’aranyó de l’olivera
síntesi de Williamson
Química
Procediment sintètic introduït per A. W. Williamson l’any 1852.
Consisteix en una reacció de substitució nucleofílica entre un alcòxid alcalí i un halogenur o un sulfat d’alquil en un dissolvent inert per a formar èters, d’acord amb l’esquema R´-ONA+R 2 -X →R´-O-R 2 +NaX És especialment apropiada per a la preparació d’èters asimètrics, R 2 essent un radical primari o secundari Quan R 2 és terciari, ocorre preferentment una eliminació d’hidràcid i s’obté una olefina El mecanisme acceptat per a la síntesi de Williamson comporta una substitució nucleofílica bimolecular S N 2 amb inversió de Walden sobre l’àtom de carboni enllaçat a l’halogen És…
regla de Sajcev
Química
Regla empírica, introduïda per Sajcev l’any 1875 en estudiar l’eliminació d’hidràcid a partir de derivats halogenats, i que estableix que de les possibles olefines que poden formar-se, hom obté preferentment la més substituïda:
¬.
El fonament científic d’aquesta regla està en el fet que l’eliminació, la qual comporta un mecanisme antiperiplanar, transcorre amb control termodinàmic, pel qual fet condueix a la formació de l’olefina més substituïda, que és alhora la més estable termodinàmicament
epoxidació
Química
Reacció d’obtenció dels composts epòxid per oxidació directa de les olefines amb oxigen i en presència d’un catalitzador metàl·lic
per eliminació d’un hidràcid d’halogenat a partir de les halohidrines
o per oxidació de les olefines amb paràcids
.
reacció de Sandmeyer
Química
Reacció d’halogenació de composts aromàtics, introduïda l’any 1884, que hom porta a terme per addició d’una solució d’una sal de diazoni a una dissolució d’un halogenur cuprós, excepte el fluorur, en l’hidràcid corresponent, d’acord amb l’esquema
.
Pot ésser també emprada en la preparació de benzonitrils, mitjançant l’acció del cianur cuprós