Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
hospici
Institució assistencial de caràcter benèfic destinada a asil de persones desvalgudes, dita també asil, casa de caritat o casa de misericòrdia, orfenat o casa d’infants orfes o casa d’infants expòsits, segons els llocs o les característiques.
serra de l’Hospici
Serra
Serra dels municipis d’Esparreguera (Baix Llobregat) i Vacarisses (Vallès Occidental).
puig de l’Hospici
Cim
Cim dels municipis d’Esparreguera (Baix Llobregat) i Vacarisses (Vallès Occidental).
hospicià | hospiciana
Pobre albergat en un hospici.
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
Tomás de Lorenzana-Butrón e Irauregui
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Girona (1775-96), germà del cardenal Francisco Antonio de Lorenzana.
Havia estat canonge doctoral de Tui, penitencier de Salamanca i degà de Saragossa 1771 A Girona desplegà una gran activitat religiosa, cultural i cívica amplià l’hospici que porta el seu nom 1776 i hi creà càtedres de gramàtica, retòrica i dibuix, i una fàbrica de mitges de cotó fundà un hospici a Olot, amb escoles per al poble, féu construir la capella neoclàssica de Sant Narcís, a l’església de Sant Feliu, i creà una biblioteca i noves càtedres al seminari, on obtingué, des del 1795, que es poguessin donar graus acadèmics
Santa Creu d’en Nét
Santuari
Santuari del municipi de Porreres (Mallorca), proper al cementiri de la vila, on és venerada una creu de terme del s XVI o XVII, la devoció a la qual començà a la fi del s XVII.
La capella i l’hospici de pelegrins foren construïts a mitjan s XVIII
La universitat de Gandia és suprimida arran de l’expulsió dels jesuïtes
La universitat de Gandia és suprimida arran de l’expulsió dels jesuïtes, mentre la d’Oriola esdevé hospici
Bellver
Capella
Antiga capella de la vila de Santa Coloma de Farners (Selva), construïda el 1618, on era venerada la Mare de Déu de Bellver, anteriorment a l’església parroquial.
Del 1691 al 1835 esdevingué convent Santa Maria de Bellver , dit hospici de Bellver pertanyent als franciscans de Sant Salvi de Cladells
Ventura Rodríguez Tizón
Ventura Rodríguez Tizón Pati interior de l’antic hospici d’Olot (1779-84), actualment Museu Comarcal de la Garrotxa
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte castellà.
S'inicià amb Juvara i Sacchetti Les obres més importants de la seva primera etapa són l’església de San Marcos de Madrid 1749-53 i el remodelatge del Pilar de Saragossa 1750 Amb la mort de Ferran VII acabà la seva vinculació amb la cort Influït per l’obra teòrica de Blondel, es convertí en un paladí del neoclassicisme Collegi de Cirurgia de Barcelona 1761, projectes per a San Francisco el Grande 1761 i per al Palacio de Liria 1779, i façana de la catedral de Pamplona 1783