Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
Els hugonots francesos assetgen Perpinyà
Els hugonots francesos assetgen Perpinyà
Capitulació dels hugonots de La Rochelle
Capitulació dels hugonots de La Rochelle
Matança d’hugonots a París a la Nit de Sant Bartomeu
Matança d’hugonots a París a la Nit de Sant Bartomeu, per instigació de Caterina de Mèdici
Nit de Sant Bartomeu
Història
Nom amb què és coneguda la matança d’hugonots que s’esdevingué a París el 1572, la nit del 23 al 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, d’on li vingué el nom (en francès, sovint és anomenada simplement la Saint-Barthélemy
).
Tingué repercussions arreu de França des del 25 d’agost al 3 d’octubre Actuà la plebs parisenca, fanàticament catòlica, guiada pels homes del duc de Guisa Ordenà la matança Carles IX, d’acord amb Caterina de Mèdici i amb els Guisa, i en fou el pretext un complot protestant Hi moriren més de tres mil hugonots, entre ells l’almirall Gaspard de Coligny Enric de Navarra el futur Enric IV i Condé se salvaren gràcies a una ràpida abjuració Aquest fet comportà la represa de la guerra entre catòlics i hugonots
Walter John De la Mare
Literatura anglesa
Escriptor anglès, descendent d’hugonots francesos.
Publicà uns cinquanta volums de poesies, contes i novelles, on predominen els elements fantàstics i misteriosos Es destacà com a autor de poesia infantil The Listeners 1912, Poems for Children 1930, etc
guerres de Religió
Història
Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.
Les més importants són les que tingueren lloc a França segle XVI i a Alemanya segle XVII guerra dels Trenta Anys A França, el conjunt de conflictes bèllics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes hugonot duraren del 1562 al 1598 La política tolerant de Caterina de Mèdici, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, provocà la reacció dels catòlics, dirigits pel duc Francesc de Guisa, que iniciaren la guerra civil amb la matança de la comunitat hugonot de Vassy 1562 Els hugonots foren dirigits per Lluís I de Borbó-Condé i per l’almirall Gaspard de Coligny Mort…
edicte de Nantes

Edicte de Nantes
© Grands Documents de l'Histoire de France, Archives Nationales
Història
Edicte promulgat per Enric IV de França el 13 d’abril de 1598 que posà fi a les guerres de religió.
Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa La seva revocació per Lluís XIV 18 d’octubre de 1685 donà lloc a la revolta dels camisards 1702-09, a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins…
L’edicte de Nantes posa fi a les guerres de religió a França
L’edicte de Nantes dóna llibertat de fe als hugonots i posa fi a les guerres de religió a França
L’edicte de Fointainebleau revoca l’edicte de Nantes
L’edicte de Fointainebleau revoca l’edicte de Nantes i provoca una fugida massiva d’hugonots francesos a Holanda, Alemanya i Anglaterra
Lluís XIV es veu forçat a cercar una entesa amb els aliats
La guerra, una crisi de subsistències i la revolta dels camisards o hugonots de les Cevènnes forcen Lluís XIV a cercar una entesa amb els aliats
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina