Resultats de la cerca

Conreà el periodisme i publicà contes i llibres de crítica i assaig, com ara Letras e ideas 1905, De Gallardo a Unamuno 1928, i també escriví novelles El renacimiento de la novela en el siglo XIX 1924

Casat amb l’actriu Matilde Díez, dirigiren ambdós durant molts anys el Teatro Príncipe de Madrid Fou molt apreciat com a actor tràgic i revolucionà la tècnica de la declamació Publicà també Poesías 1846 i Ideas generales sobre el arte del teatro 1866

Ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona el 1876 Reuní una important collecció de ceràmica i d’indumentària catalana antiga És autor d' Ideas sobre el arte para fomentar la afición al mismo en Barcelona 1871 i El arte en la sociedad 1887

Es proposà “propagar las ideas de democracia, patria y humanidad” Els dirigents foren Carlos Blasco de Viló president de la junta directiva i José Cárdenas president del comitè local de Barcelona Al març de 1933 es transformà en Partido Sindical Demócrata, els dirigents del qual foren Luis Valencia president i Carlos Blasco del Vilo vicepresident

Treballà en una companyia d’assegurances i conreà la poesia en els seus moments lliures Publicà primerament a Poetry , i el 1923 aparegué el seu primer volum, Harmonium , i, més tard, Ideas of Order 1935 i The Man with the Blue Guitar 1936 Obres posteriors són Parts of a World 1942, The Auroras of Autumn 1950, etc

Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…

Catedràtic de dret internacional, ocupà, entre altres càrrecs, el de ministre de finances Es dedicà al periodisme i fundà La Crónica 1898-99, El Nuevo Tiempo 1901 i La Civilización 1910 La seva poesia és recollida sobretot en el volum Obra poética 1906 té també assaigs Estudios ingleses y estudios varios 1907, Literatura de ideas 1911 i Los ídolos del foro 1916

Collaborà al Diario de Gerona , La Vanguardia , Diari de Barcelona i Lo Geronés Publicà diversos estudis sobre Balmes com La vida y las obras de Balmes 1910 i Las ideas de Balmes 1910, que foren molt elogiats per la crítica del seu temps, i la conferència Actualidad y excelencia del pensamiento de Balmes Deixà inèdits els estudis Balmes y la España moderna i un altre sobre Pereda

Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, actualment és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret constitucional i les…

Franciscà exclaustrat, fou catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca 1826 i professor d’humanitats castellanes a l’Institut Balear 1835 Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma És autor de l’opuscle Cristiano-socialistas 1848, d' Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialistas al Ilmo Dn Rafael Manso, obispo entonces de la diócesis de Mallorca 1855, i de diversos sermons i discursos