Resultats de la cerca

Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-Hutchinson i Welter…

Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1963, l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1964, amb la qual guanyà la Volta a Lleida, i l’Ignis, amb el qual disputà la Volta a Catalunya Guanyà el Trofeu de l’Ajuntament de Cornellà 1966

Es declarava portaveu dels clubs de barri i tractava especialment del futbol practicat als clubs esportius de Sant Martí, Horta i Sant Andreu D’ideologia higienista, defensava la pràctica de la cultura física i la modernitat del futbol Firmen els articles Ignis, Ramon Larruy, Cortacans i J Riera, entre d’altres De periodicitat setmanal, amb illustracions, tingué una vida efímera

Fou campió d’Espanya de carretera 1952, 1953, 1954 i pista 1951, 1952, 1953, 1960 Competí com a professional 1956-62 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1956, com a independent, i del Critèrium de Sitges 1959, amb la Penya Solera També formà part dels equips Brillantina Verbena 1957, Ignis-Diniselli Italia 1958 i Club Ciclista Barcelonès 1962

Competí com a amateur amb l’Agrupació Ciclista El Prat i l’equip Ignis Fou mecànic de l’equip Kelme i el Comunitat Valenciana durant trenta anys Formà part de l’AC Prat i el 1986 creà l’Escola Pratenca, que presidí i des d’on creà la cursa per a veterans Memorial Joan Suñol Armengol, en memòria del seu pare

S’inicià amb el CE Sabadell Guanyà el Gran Premi de Pasquas 1950 el cinquantenari del Campionat d’Espanya 1951 El 1955 fitxà pel Mariotas i continuà per la Peña Solera, l’Ignis, el Lambretta, el Ferrys i l’Inuri Guanyà la general de la Vuelta a la Rioja i dues etapes de la Vuelta a Colòmbia el 1957 Guanyà una etapa de la Volta a Catalunya 1960 i una de la Vuelta a Andalusia 1962

Fou professional 1952-62 amb els equips Mobylette, Ignis, Faema, Licor 43, Ferrys i Catigene En el seu palmarès destaquen la Bicicleta Eibarresa 1953, el Gran Premi Pascuas 1955, 1961, el Critèrium de Tarragona 1956, el trofeu Masferrer 1957, el trofeu Sprint 1957, la Barcelona-Vilada 1957 i el Critèrium de Pamplona 1957 Guanyà quatre etapes de la Vuelta a Espanya 1955, 1959, 1960, 1961, una de la Volta a Catalunya 1958, dues de la d’Andalusia 1959 i una de la Bicicleta Basca 1961

Fou professional 1943-59, tant de carretera com de pista Fou campió de Catalunya de ciclocròs 1947 i subcampió d’Espanya de pista darrere moto 1950-53 Guanyà dues edicions de la Volta Catalunya 1948, 1957 Formà part dels equips Agrupació Montjuïc, Club Ciclista Barcelonès, Faema, Ignis i Cacaolat Un cop retirat ocupà diferents càrrecs dins de la federació espanyola 1961-95, com el de seleccionador i director tècnic Fou director de l’equip Superser 1975-76 Dirigí les proves de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Començà a competir amb l’Ignis de Montcada el 1965 Es mantingué actiu fins els 27 anys i guanyà les voltes a Girona i Toledo, el Trofeu Mossèn Borràs i el Campionat de Catalunya Posteriorment entrà com a director esportiu dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona, i participà en l’organització de curses de l’entitat com la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc Treballà per al club barceloní fins el 1986, que entrà com a director de l’equip professional Colchón CR, on treballà amb ciclistes com José Luis Laguía i Álvaro Pino

Membre de la Unió Ciclista Sabadell, com a ciclista amateur Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1950 L’any 1952 es professionalitzà i competí amb diferents equips fins el 1961 Fou segon 1952 i tercer 1954 en el Campionat d’Espanya de ciclocròs El 1956, amb l’Splendid, guanyà el Gran Premi de Martorell i fou segon al Trofeu Borràs i a la Barcelona-Vilada L’any 1957 guanyà dues etapes i fou líder de la Volta a Espanya i del Campionat Basc-navarrès, amb el Faema El 1958 guanyà la Barcelona-Vilada amb l’equip Ignis Posteriorment, fitxà per l’equip Ferrys