Resultats de la cerca

En especial GWFHegel tractà del tema del coneixement immediat a la Fenomenologia de l’esperit , on dóna a conèixer que l’immediat té un caràcter absolut que consisteix en la inseparabilitat entre el pensar i l’absolut L’immediat no és allò que s’obté a partir de la reflexió, i que per tant és sempre inacabat, sinó un coneixement que conclou, que té un final L’immediat és el coneixement adquirit sense cap instrument, sense mediació A allò conegut de forma immediata no li falta res ni li sobra res, per tant té un caràcter absolut

Així, en la frase els meus millors amics són lluny , els constituents immediats són els meus millors amics i són lluny els de els meus millors amics són els meus i millors amics els de els meus són els i meus els de els són el -i -s i així successivament El concepte deriva d’un procediment d’anàlisi gramatical, en el fons molt tradicional, però que L Bloomfield i els seus deixebles feren explícit per primera vegada, fins que N Chomsky l’ha formalitzat rigorosament i alhora n'ha mostrat els límits Dues maneres gràfiques molt eficaces de mostrar la descomposició són els parèntesis que…

Plató féu de la intuïció una forma de coneixement superior, al qual s’ordenava el coneixement deductiu, i que tenia per objecte la visió de les idees L’escolàstica li donà una funció parallela —possibilitar la visió beatífica— i la distingí de l’abstracció Per a Descartes la intuïció es referia al coneixement de les evidències més simples, com ara el cogito , però fou Spinoza qui en sistematitzà l’aportació fent-ne un coneixement de tercer grau, cert i infallible, que aporta la pau a l’esperit amb el saber suprem que li proporciona Kant només admeté una intuïció empírica, o captació sensible…