Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Bipolar-CMOS

CMOS
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia de fabricació de circuits integrats en la qual es combinen en un mateix component transistors bipolars amb transistors CMOS per a obtenir els avantatges d’ambdues tecnologies.
En el cas de circuits analògics, aquests avantatges són elevades impedàncies d’entrada, baixes impedàncies de sortida i elevada amplada de banda i en el cas de circuits digitals, una alta velocitat de commutació El desavantatge que tenen és un cost i un consum energètic més elevat que altres tecnologies de fabricació de semiconductors
circuit híbrid de microones
Electrònica i informàtica
Circuit que opera en les freqüències de microones, format, sobre un mateix substrat dielèctric, per elements distribuïts i concentrats.
Els elements distribuïts constitueixen el circuit de microones, i poden actuar com a xarxes d’adaptació d’impedàncies, filtres, divisors de potència, etc Els elements concentrats són components electrònics discrets situats sobre el mateix substrat i interconnectats pels anteriors
transformador amb línia de transmissió
Electrònica i informàtica
Transformador per sistemes d’alta freqüència, que aprofita les propietats de les línies de transmissió en marges de freqüències elevats de modificar la seva impedància d’entrada segons la llargada de la línia.
Consisteix en una línia de transmissió bifilar d’impedància característica igual al valor de la impedància de càrrega, enrotllada sobre un nucli de ferrita que actua com a xoc de radiofreqüència per aïllar la sortida de l’entrada És utilitzat com a transformador d’impedàncies en aplicacions de radiofreqüència
varistor
Electrònica i informàtica
Dispositiu la resistència del qual varia segons la tensió que li és aplicada.
Generalment és constituït per un díode de junció díode amb les característiques d’intensitat-tensió pròpies d’aquest tipus de dispositius semiconductors així, per als petits voltatges, presenta impedàncies superiors al megaohm mentre que, a partir d’un determinat llindar, aquesta cau a valors de l’ordre de les desenes d’ohm Muntant-ne dos en parallel, amb les polaritats invertides, hom aconsegueix que actuïn com a dispositiu limitador de tensió
amplificador
Música
Aparell electrònic destinat a amplificar la potència sonora d’un senyal elèctric.
El seu ús és imprescindible en els reproductors de sons enregistrats o de radiodifusió i en els instruments electromecànics i electrònics, ja que la potència elèctrica que aquests aparells subministren directament no permetria obtenir dels altaveus un nivell sonor suficient Les característiques que permeten mesurar la qualitat d’un amplificador són principalment la relació senyal-soroll, el guany, les impedàncies d’entrada i de sortida, la sensibilitat d’entrada, la resposta en freqüència, la distorsió harmònica i la distorsió d’intermodulació
seguidor d’emissor
Electrònica i informàtica
Circuit especial consistent en un transistor connectat en col·lector comú, emprat en certs casos com a adaptador d’impedàncies.
seguidor de càtode
Electrònica i informàtica
Circuit especial proveït d’un tub electrònic, generalment un tríode, muntat amb l’ànode connectat a massa i emprat com a adaptador d’impedàncies.
radiotècnia
Electrònica i informàtica
Tècnica de la transmissió a distància d’informació (so, imatge, senyals, dades, etc. ) per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.
Tota transmissió necessita un emissor i un receptor L’emissor té la funció de transformar la informació a transmetre en senyals elèctrics i aquests en ones electromagnètiques mitjançant l’antena Les installacions destinades a l’emissió constitueixen l' estació emissora o, simplement, emissora El receptor capta les ones de l’emissió mitjançant l’antena i les transforma en senyals elèctrics, i amb aquests restitueix la informació inicial Per a poder dur a terme la transmissió esmentada i alhora permetre l’existència de diverses emissores simultàniament, hom recorre a la modulació d’una…
quadripol
Electrònica i informàtica
Dispositiu, circuit elèctric, etc, proveït de quatre borns, dos d’entrada i dos de sortida, i constituït per elements amb propietats elèctriques (fonts de tensió, impedàncies, etc).
Hom distingeix fonamentalment entre quadripols actius i passius , segons que continguin o no algun element actiu amb fem L’estudi teòric dels quadripols és fet mitjançant el càlcul matricial i té un gran interès per a l’anàlisi de circuits elèctrics complicats, xarxes, línies de transmissió, filtres, etc, i també per als circuits amb transistors
pont
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements físics (resistències, impedàncies o capacitats) distribuïts en quatre braços que formen un circuit tancat, alimentats elèctricament entre dos nusos diagonalment oposats i que tenen connectat un detector de corrent entre els altres dos.
Els ponts són utilitzats per a determinar el valor d’un dels elements quan són coneguts els dels altres que el constitueixen Per això, hom fa variar el valor d’un d’ells fins a aconseguir que el detector de corrent doni senyal nul pel fet de trobar-se els seus extrems a igual potencial i fase, i aleshores hom diu que el pont està en equilibri Si la mesura és feta sense que el pont estigui en equilibri, cal que el detector de corrent estigui convenientment calibrat Els ponts emprats per a la mesura de resistències pures són alimentats amb corrent continu, però els que han de determinar…