Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
incineració
Ecologia
Tractament tèrmic amb què es transformen els residus en matèries inertes i gasos a través d’una combustió controlada a temperatura elevada (900ºC o més).
Hom cerca sistemes d’incineració que no siguin agressius al medi ambient, com ara el TCR Total Cleaning and Recicling , emprat en la purificació de fums i la recuperació de materials reutilizables i que evita la descàrrega de residus i redueix al mínim les emissions de contaminants a l’atmosfera
incineració
Etnologia
Religió
Acció d’incinerar el cos d’un mort.
Practicada a Grècia, a Roma fins al segle IV i entre els pobles nòmades des de temps molt antic, ha perdurat a l’Índia Prohibida per diverses confessions, l’Església catòlica l’admeté el 1963 i inclogué l’autorització en la revisió del codi de dret canònic del 1983 Hom en recomana l’ús tant per raons higièniques com pel creixement dels cementiris a les grans ciutats, i n’ha augmentat la pràctica L’any 2016 el Vaticà prohibí escampar les cendres o conservar-les fora d’un recinte sagrat per tal d’evitar pràctiques panteistes, paganes o supersticioses
planta incineradora
Planta industrial destinada a la incineració de substàncies orgàniques.
Mianes
Antic poble
Antic poble del municipi de Tortosa, a la dreta de l’Ebre, davant Campredó.
Hi ha restes d’una necròpolis d’incineració hallstàttica segle VI aC
barrella
Producte de la incineració de la planta anomenada barrella
, sosa.
necròpolis de Cabezo Lucero
Necròpolis ibèrica del terme de Guardamar (Baix Segura), utilitzada entre el principi del segle V aC i la segona meitat del segle IV aC.
S'hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració, que han aportat un important conjunt de materials, entre els quals destaquen ceràmiques àtiques i fragments d’escultures, principalment de toros
turó dels Dos Pins
Necròpolis ibèrica del terme de Cabrera de Mar (Maresme).
S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració i datades del segle III aC o inici de la centúria següent Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s’ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac
sepultura eclesiàstica
Dret canònic
Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt.
Comprèn el trasllat del cadàver a l’església parroquial o electiva, el funeral dins l’església i l’acompanyament al cementiri o al lloc de sepultura Ultra els no batejats, en són exclosos els apòstates, heretges o cismàtics i els excomunicats o interdits, si abans de morir no han donat senyals de penediment Fins recentment n'eren també exclosos els suïcides i els qui havien disposat d’ésser incinerats incineració
columbari

Columbari al sepulcre dels Escipions, Roma
Arqueologia
Edifici funerari romà, amb sèries regulars de nínxols de forma semicircular a les parets, dins els quals eren posades les urnes cineràries.
Aquesta disposició recordava la d’un colomar, d’on derivà el nom Eren sepulcres familiars que sovint acollien els lliberts i àdhuc els esclaus de la família Un dels més importants fou construït a la via Àpia pels lliberts de Lívia Les confraries funeràries també construïren columbaris Aquest tipus de construcció s’estengué a la majoria de províncies romanes, fins al segle III dC, que desaparegué el ritu de la incineració
necròpolis de son Real
Talaiot
Necròpolis
Jaciment arqueològic
Necròpolis d’època talaiòtica situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort, al municipi de Santa Margalida (Mallorca).
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina