Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
crucianel·la
Botànica
Gènere de plantes perennes o anuals, de la família de les rubiàcies, de fulles linears o lanceolades i flors groguenques infundibuliformes.
La Crucianella maritima viu darrere les dunes litorals, i la Crucianella angustifolia , en erms terofítics
gessamí de Xile
Botànica
Jardineria
Liana de la família de les apocinàcies, originària de l’Amèrica del Sud, de fulles ovades i de flors infundibuliformes blanques i vermelloses.
sèsam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les pedaliàcies, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i quinquelobulades, i de fruits en càpsula.
Les llavors forneixen l' oli de sèsam , un oli comestible d’alta qualitat És conreat des de molt antic a la Xina i a l’Índia, que juntament amb Mèxic són els principals productors
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana contra el…
esclerotínia
Micologia
Gènere de fongs ascomicets, de la família de les helotiàcies, els apotecis dels quals, infundibuliformes, pedunculats i lliures des d’un principi, es desenvolupen sobre un escleroci.
Les formes conídiques, sobretot corresponents als gèneres Monilia i Botrytis , causen podridures i altres malures en plantes conreades
herba talpera
Herba talpera
Steven J. Baskauf (cc-by-4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, robusta, de 40 a 150 cm d’alt, de fulles ovades i sinuades, de flors infundibuliformes generalment blanques i de fruits equinats.
Habita erms, camps, terraplens, i llocs ruderals Té propietats hipnòtiques i nervines pel fet de contenir hiosciamina i altres alcaloides
weigèlia
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors infundibuliformes i de color de rosa, agrupades en ramells, i de fruits capsulars.
És originari de Corea i és plantat en jardins dels països temperats
pedaliàcies
Botànica
Família de personades composta per plantes herbàcies, amb pèls secretors de mucílag, de fulles simples oposades, de flors zigomorfes, infundibuliformes i amb el gineceu bicarpel·lar, i de fruits en càpsula o en aqueni, sovint apendiculats.
Consta d’unes 50 espècies, pròpies de les regions càlides del Vell Món, entre les quals té importància com a planta oleaginosa el sèsam Sesamum indicum
valeriana
Valeriana
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de tija solitària, robusta, alta de 40 a 120 cm, de fulles pinnatisectes, de flors rosades, infundibuliformes, triandres, disposades en cimes corimbiformes, i de fruits secs indehiscents, emplomallats.
Es fa en boscs clars, prats, etc, a les comarques catalanes més humides i a la major part d’Europa L’arrel és oficinal i té propietats nervines, sedants i lleugerament soporífiques
pedrosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les valerianàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, sovint vermellosa, de fulles lirades o pinnatífides, i de flors rosades, infundibuliformes i giboses, agrupades en inflorescències cimoses capitades. Creix en prats secs, indrets pedregosos, etc, a la regió mediterrània.