Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Insurreccions anarquistes a la conca del Llobregat
Insurreccions anarquistes a la conca del Llobregat
Insurreccions anarquistes a Catalunya i al País Valencià
Insurreccions anarquistes a Catalunya i al País Valencià A Catalunya, l’actitud d’Estat Català, partidari de mantenir l’ordre social, impedeix que el grup de “L’Opinió” aconsegueixi l’apropament entre ERC i la massa obrera anarcosindicalista
Insurreccions liberals a Mòdena, Bolonya, l’Emília, l’Úmbria i les Marques
Insurreccions liberals a Mòdena, Bolonya, l’Emília, l’Úmbria i les Marques
Insurreccions de Masaniello a Nàpols i de Josep Alessio a Palerm (Sicília)
Insurreccions de Masaniello a Nàpols i de Josep Alessio a Palerm Sicília
al-Munḏir
Història
Sisè emir de l’Àndalus (886-888), fill i successor de Muḥammad I.
Frenà la reconquesta a la vall del Duero, però hagué de fer cara a diverses insurreccions muladís ‘Umar ibn Ḥafsūn , Banū Qasī
Eleccions de diputats a Corts constituents a Espanya i aprovació de la nova constitució democràtica
A Espanya se celebren eleccions de diputats a Corts constituents S’aprova la nova constitució democràtica, que estableix la monarquia parlamentària Primeres insurreccions federals
Muḥammad ibn Tughluq
Història
Soldà de Delhi (1325-51).
Fill de Jiyat al-Dīn Tughluq, el seu govern significà el declivi de l’hegemonia de Delhi sobre l’Índia insurreccions del Dècan, de Multan, de Bengala, del Gujarāt i del Sind
Errico Malatesta
Història
Política
Anarquista italià, membre de la Primera Internacional des del 1872, amic i deixeble de Bakunin.
Participà en diverses insurreccions camperoles i fundà els diaris l’"Agitazione” i “Volontà” Hagué d’exiliar-se diverses vegades i el 1919, de retorn a Itàlia, estigué al cap del nou moviment anarquista A partir del 1922 i fins a la mort, visqué estretament vigilat
estat de setge
Política
Dret polític
Estat de crisi previst en l’ordenament espanyol que permet l’alteració transitòria del règim constitucional ordinari.
Declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposta del govern, per fer front a insurreccions o actes de força contra la sobirania o la independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional, permet la suspensió de determinats drets i llibertats dels ciutadans i possibilita un especial protagonisme de l’autoritat militar
Louis Fréron
Història
Polític francès.
Fundà 1790 a París el diari “L’Orateur du Peuple”, que esdevingué més tard l’òrgan de la reacció antijacobina Diputat a la Convenció, reprimí amb fortes represàlies les insurreccions girondines i reialistes a Marsella i Toló 1793 A París fou un dels principals responsables de la caiguda de Robespierre 1794 Amant de Paulina Bonaparte, fou nomenat administrador dels hospicis i comissari a Santo Domingo 1799
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina