Resultats de la cerca

El fet que la imatge d’un punt no sigui exactament un punt si no una taca és conseqüència de la difracció originada pel diàmetre limitat de les lents i muntures dels instruments

Es basa en un dispositiu comparador en què hom varia les intensitats de tres radiacions primàries que incideixen sobre una mateixa superfície, fins a assolir el color que hom estudia Per efectuar aquesta igualació hom pot afegir també una certa radiació primària al color problema i arribar així a unes mescles dels tres primaris que donen el mateix color El color de prova és aleshores especificat per tres nombres proporcionals a les intensitats de les tres radiacions primàries

S'estén des del domini dels raigs gamma al radioelèctric En la part visible i infraroja de l’espectre, la corba d’intensitats en funció de la longitud d’ona és similar a la d’un cos negre a la temperatura de 6000 K, amb un màxim d’intensitat a 500 nm aquest espectre és degut a la fotosfera solar i presenta unes ratlles d’absorció, anomenades ratlles de Fraunhofer En les zones extremes d’aquest espectre, la corba d’intensitats és similar a la d’un cos negre a 10 6 K aquesta part de l’espectre és deguda a la corona solar i a les fulguracions solars En les zones…

És, doncs, anàloga al bel, bé que aquest és emprat exclusivament per a relacionar potències o intensitats

Produeix intensitats de l’ordre del microamper amb diferències de potencial de 10 000 a 100 000 volts

És anomenada també clotoide L’espiral de Cornu té importància en la determinació d’intensitats en els fenòmens d’interferència

És emprat en colorimetria N'és un exemple el colorímetre de Duboscq, que permet de comparar les intensitats lluminoses que travessen dues solucions, una de les quals té una concentració desconeguda

Els absorciòmetres, que reben diversos noms segons llur sistema de funcionament i llur camp d’aplicació, comparen intensitats lluminoses, adés visualment, adés per mitjà de cèllules fotoelèctriques colorímetre, fotòmetre, fotocolorímetre, espectrofotòmetre, etc

Conegué PSeurat el 1884, i el 1886 la seva activitat era enterament neoimpressionista amb tècnica divisionista Seguint molt de prop les teories òptiques del seu mestre Seurat, analitzà minuciosament totes les intensitats de la llum sobre els paisatges, persones i objectes D’altra banda, la seva temàtica és simbolista, fortament influïda per PPuvis de Chavannes

Ve donada per A = log I 0 / I , essent I 0 i I les intensitats radiants incident i transmesa, respectivament Si la llum és monocromàtica es verifica, generalment, que A d , essent d el gruix travessat llei de Lambert i, en el cas de solucions, A cd , on c és llur concentració llei de Beer