Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
interferència
Física
Fenomen que s’esdevé quan en una regió de l’espai se superposen moviments ondulatoris.
Són importants les interferències entre ones acústiques i les interferències entre ones electromagnètiques, siguin radioelèctriques o lluminoses Per tal que l’efecte de la interferència sigui palesat, cal que les ones lluminoses incidents siguin coherents, de la mateixa freqüència, i que els vectors representants de llurs camps elèctrics siguin parallels amb aquestes condicions hom observa zones fosques, on la intensitat lluminosa és molt baixa, i zones clares, on la intensitat és més o menys alta Aquestes variacions d’intensitat són produïdes pel desfasament entre les ones que hi incideixen…
interferència
Electrònica i informàtica
En un sistema de transmissió, recepció o enregistrament d’informació, qualsevol transferència d’energia provinent d’altres fonts que provoca una pertorbació en aquella informació.
La interferència impossibilita sovint l’audició d’emissores, i per això és emprada a vegades intencionadament per a blocar emissions en casos de guerra o per raons de censura
interferència
Lingüística i sociolingüística
Canvi lingüístic en qualsevol nivell d’una llengua (fonològic, morfosintàctic, lèxic) per innovació, pèrdua o substitució d’algun dels seus elements, motivat directament per l’influx d’una altra llengua, particularment si aquesta darrera és utilitzada sovint pels parlants de la primera.
Hom pot també parlar d’interferència lingüística quan, dins una mateixa llengua, es produeix un canvi lingüístic en algun dialecte o algun registre de llenguatge per influx d’algun altre
interferència intersimbòlica
Distorsió present en els símbols d’un senyal digital deguda al canal de comunicacions.
La interferència intersimbòlica és un dels problemes típics dels sistemes de comunicacions digitals, on un senyal és enviat des d’un emissor a un receptor passant per un canal de comunicacions que el distorsiona Aquesta distorsió introduïda pel canal de comunicacions augmenta la probabilitat d’error en recepció Per a intentar corregir o minimitzar els efectes de la distorsió intersimbòlica s’utilitzen tècniques d’equalització adaptativa
interferència constructiva
Física
En un interferòmetre, qualsevol dels punts en els quals coincideixen els màxims valors de les intensitats de les ones que hi interfereixen.
Els llocs geomètrics definits per aquests punts apareixen com a franges brillants rectes o circulars, segons el tipus d’interferòmetre
interferència de plegaments
Geologia
Procés o morfologia que resulta de la superposició de dos o més episodis de plegament en direccions diferents.
Les característiques de la interferència depenen de la posició espacial eixos i plans axials relativa dels plecs de cada episodi successiu, a més dels mecanismes de plegament operatius
anells d’interferència
Física
Fenòmen d’interferència de la llum manifestat per una sèrie d’anells concèntrics, alternativament clars i obscurs, observables en el pla focal d’una lent convergent, quan hom hi fa incidir els raigs que provenen de la reflexió d’un focus extens de llum monocromàtica en les dues cares d’una l’.
El mateix fenomen es manifesta si hom oberva els raigs transmesos per la làmina, però les zones clares i obscures presenten una posició oposada
interferència de l’ARN
Biologia
Fenomen de regulació de l’expressió gènica per interferència de l’ARN, conegut com a ARNi.
L’ARNi és un tipus de silenciament gènic posttranscripcional que consisteix en la degradació selectiva d’ARNm específics Aquest fenomen, descrit per primer cop en el nematode Caenorhabditis elegans el 1995, fou descobert en observar que la introducció d’ARNds provoca el silenciament específic del gen que conté la informació genètica equivalent El fenomen d’ARNi s’ha detectat en tots els eucariotes analitzats En plantes rep el nom de cosupressió i en fongs, de silenciament El fenomen biològic d’ARNi és provocat per l’existència d’uns tipus concrets d’ARN, els ARN d’interferència petits, que…
SQUID
Electrònica i informàtica
Aparell que permet detectar camps magnètics molt febles, fins a milers de milions de vegades menys intens que el de la Terra, com els produïts per un conjunt de pocs milers de neurones.
El SQUID pot ésser utilitzat per a estudiar el magnetisme del cervell neuromagnetisme La utilització dels actuals superconductors obliga a tenir l’aparell en heli líquid, a molt baixa temperatura, amb el cost addicional que això representa