Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
involucre
Botànica
Conjunt de bràctees que guarneixen certes flors i inflorescències, especialment el capítol de les compostes i la umbel·la de les umbel·líferes.
capítol
Botànica
Inflorescència d’eix molt curt i eixamplat que constitueix un receptacle on s’insereixen les flors, sèssils i a vegades acompanyades de bràctees dites palletes
.
Al voltant del capítol hi ha un involucre de bràctees És característic de les compostes
cosconilla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija glabra que no ultrapassa els 40 cm, amb les fulles basals pinnatífides i les caulinars lanceolades, amplexicaules, enteres o dentades.
Els capítols, grocs i llargament pedunculats, presenten un involucre de bràctees escarioses Creix a la regió mediterrània
involucrat | involucrada
umbel·la
Botànica
Inflorescència en què els pedicels de les flors, o radis, arrenquen radialment d’un mateix punt.
Una umbella és composta si els radis terminen en umbelles secundàries o umbèllules Sovint duu a la base un involucre de bràctees Presenten umbelles les umbelliflores i plantes de molt diverses famílies
centàurea
Botànica
Gènere de plantes, generalment herbàcies, de la família de les compostes, de fulles no espinoses, simples, pinnatífides o pinnnatisectes, disposades helicoïdalment.
Les flors, purpurines, blaves o grogues, són aplegades en capítols revestits per un involucre de bràctees proveïdes d’un apèndix terminal, membranós o escariós, i dentat, espinós o laciniat Són abundants a tota la regió mediterrània i a l’Europa mitjana
camamilla
Planta de la camamilla
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són olorosos.
Viu en terres conreades, guarets, etc L’involucre i les flors principalment contenen diverses essències antemè, azulè, etc, tanins, àcid salicílic, etc Els seus capítols, secs, són emprats en infusió, que és antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió Ben concentrada, o en tintura alcohòlica, serveix per a aclarir el color dels cabells
cardó
Cardó
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de tija erecta, angulosa i amb agullons (de 50 a 150 cm d’alçada) i amb les fulles caulinars oposades i soldades per la base formant un clot (fitotelma).
Les flors, d’un color que tira a lila, són agrupades en capítols ovoides 5-8 cm de llargada, amb palletes aristades que els donen l’aspecte de pinyes eriçades de pues, envoltades per bràctees de l’involucre, espinoses i corbades Viu generalment en vores de camins humits Els capítols secs s’empraven per a cardar
bisnaga
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb estrets folíols.
Els radis umbellars punxeguts han estat emprats com a escuradents d’aquí que la planta sigui coneguda també amb el nom d' escuradents Les flors, blanques i petites, i els fruits, glabres i ovalats, es disposen en umbelles que presenten un involucre Té propietats diürètiques i antiasmàtiques Es fa en guarets, rostolls, llocs incultes i també en els conreus, com a mala herba