Resultats de la cerca

Els iodurs metàllics són substàncies cristallines solubles en aigua, llevat dels d’argent, de plom, el mercurós i el mercúric Els iodurs solubles són molt sensibles a l’acció dels oxidants

Més insoluble en aigua que el bromur, és soluble en les solucions de cianurs i de iodurs És obtingut precipitant una solució de sal d’argent amb un iodur És emprat en fotografia i per a obtenir pluja artificial

És emprat generalment en solució aquosa, anomenada àcid iodhídric

Les iodometries tenen lloc sempre en medi àcid, en presència de midó o d’α-naftoflavona com a indicadors Les fonts d’error possibles són l’oxidació del iodur per l’oxigen de l’aire i la pèrdua de iode per volatilització

Habitualment és duta a terme mitjançant l’oxidació de solucions de iodur potàssic i posterior valoració del iode alliberat

L’antiga, o forta, era preparada al 10% Actualment hom la prepara al 6,5% i hi afegeix iodur potàssic, per evitar la formació d’àcid iodhídric

Cristallitza en el sistema cúbic i és de color groc Té duresa 2,5 i pes específic 5,64-5,68

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1964 Per mitjà d’anàlisis cristallogràfiques amb raigs X determinà l’estructura de la vitamina B 1 2 , del iodur de colesterol i de la penicillina

Hom empra com a indicador el midó o bé un petit volum d’un solvent orgànic immiscible amb l’aigua, com el tetraclorur de carboni La iodatometria és emprada per a valorar una gran varietat de substàncies reductores i, en presència d’un excés de iodur, serveix també per a valorar àcids