Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Domènec García Jaumeandreu
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Començà com a redactor al diari Dicen 1971-74 i arribà a ser-ne el director 1976-77 També exercí de redactor de l’agència EFE a Barcelona 1972-74 Posteriorment fou redactor en cap de La Vanguardia 1974-80 Va collaborar en la revista Don Balón 1975-76 Entre les seves publicacions cal destacar el llibre Barça Campió Fou cap de premsa del Barça en època de Núñez
Eudald Jaumeandreu i Triter
Historiografia catalana
Economista.
Vida i obra Amb una formació universitària jansenista, es doctorà en teologia 1805, i és l’autor dels primers tractats catalans moderns i sistemàtics d’economia política Fou el primer titular de les càtedres d’economia civil de Palma febrer del 1814 i de la ciutat de Barcelona agost del 1814 Els seus dos llibres més importants són Rudimentos de economía política 1816 i Curso elemental de economía política 1836 Són obres d’introducció a la teoria econòmica, amb un programa polític d’industrialització i modernització, i amb moltes notes i exemples extrets de la realitat històrica de Catalunya,…
Eudald Jaumeandreu i Triter
Economia
Economista.
Augustinià 1788 fins a la seva exclaustració 1821 doctor en teologia amb Centum propositiones 1805 Intervingué en cerimònies religioses de caire liberal, com ho mostra el seu Elogio fúnebre para Luis de Lacy 1820 Professor d’economia civil a Palma Oración inaugural, 1814 i d’economia política a la Junta de Comerç de Barcelona Oración inaugural , 1814 durant els anys 1814-24 i 1835-40, ho fou també de dret polític des del 1820 Lligat a la seva tasca de professor, publicà Rudimentos de economía política 1816, una versió prohibicionista de Say, Curso elemental de economía política 1836, Curso…
Carles Pujol i Jaumeandreu
Literatura
Crític literari, escriptor i traductor en castellà i professor universitari.
Doctor en filosofia i lletres, del 1962 al 1977 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona Des del 1969 exercí la crítica literària a la premsa, sobretot als diaris La Vanguardia i ABC Fou director literari de l’ Editorial Planeta i des del 1972 membre del jurat del premi Planeta Destacà com a traductor al castellà del francès i l’anglès, tasca en la qual se centrà sobretot en l’obra dels clàssics, tant antics com moderns, com Ronsard, Shakespeare, Donne, Baudelaire, Verlaine, Dickinson, Hopkins, Browning, Austen, Balzac, Stendhal, Voltaire, Defoe i Simenon, entre d’…
Ferran Jaumeandreu i Obradors
Música
Músic.
Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano
,
Joan Jaumeandreu i Mauri
Comunicació
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral i publicista.
Collaborà a La Tralla i a Lluita Escriví Alegria i companyia 1910, una adaptació de La dama de les camèlies i feu traduccions Emprà sovint el pseudònim d’ Andreu Mauri
,
Eudald Jaumeandreu i Triter publica els Rudimentos de economia política
Eudald Jaumeandreu i Triter publica els Rudimentos de economia política, versió prohibicionista de les tesis de Jean-Baptiste Say
Eudald Jaumeandreu escriu la Memoria sobre la necesidad del sistema prohibitivo en España
Eudald Jaumeandreu escriu per encàrrec de la Junta de Fàbriques la Memoria sobre la necesidad del sistema prohibitivo en España, text bàsic del prohibicionisme
Joan Sotorra
Literatura catalana
Escriptor.
Deixeble d’Eudald Jaumeandreu, publicà obres de tema polític en les quals, dins una òptica liberal moderada, es mostrà partidari de la llei sàlica, com Los varones en el trono 1842 i El trono Defensa de la ley sálica 1850 Publicà també Historia de DGuillermo Oliver 1841 i un Juicio crítico sobre el casamiento de Isabel II 1846, on propugnava com a rei consort l’infant Enric de Borbó
Sant Joan de Coromines (Fonollosa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fals, al lloc anomenat Coromines No degué passar de capella rural El lloc, el nom del qual avui ha desaparegut, i l’església són documentats des del 1220, com a Sant Joan de Conamines 1220, Zescoromines 1282 i de Condaminis 1285 Sempre apareix juntament amb d’altres esglésies del terme del castell de Fals, i per tant ha de correspondre a l’església de Sant Joan Baptista, propera al mas Jaumeandreu, encara que el topònim de Coromines s’hagi perdut