Resultats de la cerca
Es mostren 1338 resultats
guerra judicial
Dret processal
Ús del poder judicial contra adversaris polítics.
El terme generalment s’utilitza per a subratllar la influència impròpia i presumptament illegal sobre la judicatura amb la finalitat d’apartar o neutralitzar els adversaris polítics o per a defensar-se’n Molt especialment, s’aplica quan, de manera sistemàtica i suposadament planificada, els tribunals actuen contra polítics democràticament elegits i també quan, en nom de la preservació de l’imperi de la llei, el poder judicial és acusat de vulnerar drets fonamentals, la llibertat d’expressió i manifestació o la lliure circulació La desproporció en els càrrecs presentats violència…
cèdula judicial
Dret processal
Comunicació escrita d’un jutge o tribunal per la qual es convoca a una diligència judicial, es dóna un termini per a comparèixer en un procés, etc.
Citació judicial, emplaçament judicial
autorització judicial
Dret
Autorització del jutge, dictada per exigència de la llei per suplir la negativa al consentiment que hauria de donar una persona a una altra, perquè aquesta realitzi uns determinats actes de disposició sobre béns o drets propis i, especialment, per intervenir en un procés judicial per tal de defensar-hi.
els seus drets o béns habilitació judicial
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que…
secretari judicial
Dret processal
Funcionari públic, que forma part del personal de l’administració de justícia, encarregat de donar fe dels actes i les diligències d’un tribunal.
Integrat en el cos de secretaris judicials, pot ésser secretari de sala , si actua en els tribunals collegiats, o secretari judicial , si actua en jutjats de primera instància i d’instrucció, jutjats del contenciós administratiu, del social, de menors o de vigilància penitenciària Ultra l’obligació d’actuari, té el càrrec d’arxiver d’expedients, assisteix els jutges i els tribunals en l’exercici de llurs funcions i és cap directe del personal auxiliar de la secretaria
conveni judicial
Dret
Acabament del procés judicial per acord entre les parts, sancionat pel jutge o pel tribunal.
Escola Judicial
Dret processal
Òrgan tècnic del Consell General del Poder Judicial que té per missió essencial coordinar els processos de selecció de jutges i magistrats.
També s’encarrega d’assegurar l’execució adequada dels programes de formació inicial destinats als funcionaris en pràctiques i dels programes i accions de formació continuada de jutges i magistrats La seva seu, anteriorment a Madrid, és a Barcelona
citació judicial
Dret processal
Comunicat escrit d’un jutge o un tribunal pel qual hom convoca a una diligència judicial (fent constar lloc, data i hora de compareixença), donant un termini per a comparèixer en un procés, o bé per a d’altres finalitats.
termini judicial
Dret
Espai de temps determinat legalment, en benefici dels litigants, dins el qual han de tenir lloc determinats fets o diligències processals.
La inobservança dels terminis processals és sancionada mitjançant una correcció disciplinària, que pot recaure sobre els jutges o auxiliars dels tribunals i subalterns