Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
julivert
julivert
© Dreamstime
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles tripinnades de contorn triangular, de flors d’un verd groguenc i de fruits en diaqueni.
Les fulles són molt emprades com a condiment És conreada, però també subspontània
Quadres Julivert
Hípica
Club hípic de Riudoms.
En les seves 9 hectàrees de terreny, disposa de 30 boxs, 50 pàdocs, pistes de doma clàssica, salts i galop, i una pista rodona Té escola d’equitació i imparteix cursos de perfeccionament de doma clàssica, raid, salts d’obstacles i curses Organitza rutes i marxes a cavall, espectacles hípics i festes com les dels Tres Tombs També ofereix serveis de pupillatge
Jaume Julivert Sanromà
Jaume Julivert Sanromà
CE Vendrell
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins conegut com Santi Julivert.
Format al Club Esportiu Vendrell i Club Patí Vilafranca, es proclamà campió d’Europa juvenil 1991 amb la selecció espanyola El 1993 anà al Club Hoquei Vila-seca, amb el qual la temporada 1994-95 ascendí a la divisió d’honor Tornà al Vilafranca 1996-99 i al Vila-seca 1999-2000, i també jugà al Club Patí Flix 2000-01 i al Club Patí Vilanova 2001-09, amb el qual obtingué l’ascens a la divisió d’honor i un subcampionat 2006 i un títol 2007 de la Copa de la CERS Finalitzà la seva carrera en l’equip del seu poble 2009-11, amb què obtingué el tercer ascens a la màxima categoria, l’OK Lliga, el 2010
julivert de muntanya
julivert de muntanya
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne de 40 a 100 cm d’alçària, de tija massissa i estriada, de fulles tripinnatisectes i de flors blanques en umbel·les.
Es fa en boscs i pastures, a les comarques catalanes més septentrionals
Manuel Julivert i Casagualda
Geologia
Geòleg.
Estudià ciències naturals a Barcelona 1947-52 i a Oviedo, on es doctorà 1960 Contractat per la Universitat de Bogotà 1957-63, publicà el seu estudi Cover and Basement Tectonics in the Cordillera Oriental of Colombia, South America, and Comparison with Some Other Folded Chains 1970 Fou catedràtic de geologia de la Universitat d’Oviedo 1963 i de l’Autònoma de Barcelona 1976 De la seva època asturiana té molts treballs sobre tectònica de la serralada cantàbrica, bàsics per a la seva interpretació Decollement Tectonic in the Hercynian Cordillera of Northwest Spain 1974 i Sur la tectonique…
apiol
Química
Cristalls que es fonen a 29,5°C, solubles en els solvents orgànics, no en aigua.
Principal constituent de l’oli de julivert
apiol oficinal
Farmàcia
Oli de julivert, líquid oliós, soluble en èter, obtingut extraient amb alcohol les llavors de julivert.
De color verd, quan conté encara la clorofilla, passa a groc quan hom l’elimina amb àlcalis, i esdevé incolor per destillació De composició complexa, el seu principal constituent és l’apiol Ha estat emprat com a emmenagog i antipirètic
umbel·líferes
Apiàcies o umbel·líferes: sanicula europaea, pastanaga borda, chaerofyllum aureum, bupleurum baldense, umbel·la contreta, herba del meu, fulla i brot florit d'api de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’umbel·líflores integrada per plantes normalment herbàcies, de fulles alternes, embeinades i amb freqüència molt dividides, de flors petites, generalment actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres, d’androceu isostèmon i d’ovari ínfer, bicarpel·lar i amb estilopodi, disposades en umbel·les, habitualment compostes, i de fruits esquizocàrpics en diaqueni.
Consta d’unes 2800 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Umbellíferes més destacades Nom científic Nom vulgar Aethusa cynapium etusa , julivertassa, cicuta silvestre Ammi visnaga bisnaga , escuradents Anethum graveolens anet , fonoll pudent Angelica archangelica angèlica Angelica silvestris angèlica borda , angèlica Anthriscus cerefolium cerfull Anthricsus silvestris cerfull bord Apium graveolens api , api bord Apium nodiflorum creixen brod , gallassa Astrantia major astrància Bupleurum fruticosum matabou Carum carvi comí…
bunyol
Bunyols de bacallà
Gastronomia
Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca, feta de pasta de farina, ous, llet i aigua i ensucrada en alguns casos (bunyols de vent).
Hom pot afegir altres components a la massa abans de fregir bacallà dessalat i esmicolat i all i julivert bunyols de bacallà , poma ratllada i conyac bunyols de poma , cervell de be, vedella, etc bunyols de cervell , aiguardent i pell de llimona ratllada bunyols de l’Empordà , etc Hom en coneix varietat a tots els Països Catalans i és un menjar propi de determinades festes o temps de l’any la Candelera, Carnestoltes, dimecres de Cendra, Quaresma, Sant Josep, Setmana Santa, Santa Teresa, Tots Sants i la matança del porc