Resultats de la cerca

Amic de PPicasso i GBraque, participà en les manifestacions cubistes 1911 Resolgué, mitjançant formes geomètriques i colors al començament freds i posteriorment càlids, la figuració de personatges i elements mecànics, i en resultà una obra d’aspecte estàtic i de gran valor decoratiu Contrasts de formes Musée Nationale d’Art Moderne, París Té un museu monogràfic a Le Biot, Savoia També s’interessà pel cinema Le Ballet mécanique, 1924, la ceràmica i el gravat

Després de la seva infantesa a les Antilles, residí a França, on féu els estudis diplomàtics S'exilià després als EUA del 1940 al 1960 De la seva obra poètica cal destacar Eloges 1911, Anabase 1924, Exil 1942, Pluies 1944, Neiges 1944, Vents 1946, Amers 1957 i Chronique 1960 Rebé el premi Nobel de literatura 1960

Marquès de Vauban Fou nomenat per Lluís XIV comissari general de fortificacions 1678 i encarregat de la defensa de les fronteres Construí fortaleses adaptades al progrés de l’artilleria, perfeccionà l’armament i dirigí diversos setges El 1707 publicà Projet d’una dîme royale , on proposava la igualtat fiscal, que fou retirat de la circulació per ordre reial

La seva obra, d’inspiració folklòrica i surrealista, contribuí a la propagació de l’avantguardisme internacional al Brasil Fou deixebla de Fernand Léger

Aquesta modalitat cinematogràfica fou iniciada cap al 1917 pel pintor suec Viking Eggeling i cultivada per Hans Richter, Fernand Léger, Man Ray, Henri Chomette, Walter Ruttmann, Len Lye i Norman Mc Laren

Amb Régamey fou director de la revista Art Sacré 1937-54 Fou el promotor de les obres de Matisse, Braque, Le Corbusier, Léger, Chagall, Rouault i d’altres, a les esglésies catòliques

Treballà a París, amb Picasso, G Braque i F Léger, en les recerques cubistes, i tractà d’aplicar-les a l’escultura La qualitat plàstica expressionista de la seva obra és obtinguda pel joc de les superfícies còncaves i convexes, dels plans i els relleus Obres Nu reclinat amb guitarra 1928, La mare i el fill 1930

Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Roger de la Fresnaye, Alberto Giacometti, Russell Drysdale, Michel Guino i els catalans Camil Fàbregas i Joan Miró Hi foren professors Bourdelle, Despiau, Othon Friesz, Léger, Zadkine i Yves Brayer, entre altres Fou, amb la immediata Académie Colarossi , un dels centres principals de l’École de Paris, i encara subsisteix