Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
labiovelar
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació realitzada pels llavis i el postdors de la llengua —òrgans actius—, i el vel del paladar —òrgan passiu—.
En català, ǫ, ọ, u
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental, anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l' insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí quattuor , càmbric…
labiovelarització
Fonètica i fonologia
Propagació del caràcter labiovelar d’un so a d’altres que formen part d’una mateixa seqüència sintagmàtica.