Resultats de la cerca

Segons els estatuts, pretenia “defender por todos los medios legales los intereses materiales y morales de los trabajadores” art 1 Advocà per “un Estado corporativo e intervencionista”, car “el régimen corporativo es la organización normal de la sociedad” i defensà “la colaboración de las diversas clases” Edità Unión Laborista En el primer número 8/III/1934 afirmà comptar amb delegacions en diversos pobles de Catalunya

Es proposà la “constitución de un estado sindical-laborista que sea el centro de enlace de todas las fuerzas productoras y todas las operaciones funcionales de la propiedad” Dirigents Ramon Simó Cuspinera president i José Mora Ruíz vicepresident

Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí

Es declarà accidentalista i corporativista Reuní persones lligades amb la Dictadura i militants dels Sindicats Lliures Mariano Puyuelo, Luis del Valle i Rafael Sánchez Mazas Proposava “la defensa de los núcleos e intereses profesionales del país, tratando de recoger la obra que la dictadura habría realizado en este sector de actividades, aunando los intereses económicos y productores a través de organizaciones corporativas y económicas” El Centro Laborista de Barcelona quedà constituït a l’abril de 1930 sota la presidència de Josep M Roig, que a l’octubre fou substituït per…

Preconitzava una “reforma dels costums” i “un veritable retorn de la ‘religió i civilització cristianes’” art 46 Dirigents José M Balius Hidalgo president i Jacinto García Viñals secretari Edità Catalunya Laborista Continuà la seva activitat a nivell espanyol, des de 1934, com a Unión Laborista

Té l’origen en el Mapai abreviació a partir del nom en hebreu del Partit dels Treballadors de la Terra d’Israel, creat el 1930, el qual, des del 1948, ocupà el govern ininterrompudament fins a esdevenir Partit Laborista després de reabsorbir dues escissions, la Unitat dels Treballadors Laboristes de Sió 1944 i el Rafi 1965, i posteriorment fins el 1977 Han estat primers ministres laboristes David Ben Gurion 1948-53 i 1955-63, Levi Eshkol 1963-69, Golda Meir 1969-74, Yitzhak Rabin 1974-77 i 1992-95 i  Ehud Barak 1999-2001 El lideratge del partit fins el 2001 ha estat ocupat per…

Es proposa assolir “la consecución de una sociedad sin clases, socialdemócrata y autogestionaria”