Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
lacedemoni | lacedemònia
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus,…
lliga del Peloponès
Història
Nom donat a l’aliança que, els últims anys del s VI aC, Esparta formà amb la resta dels estats del Peloponès, a excepció de la llunyana i tranquil·la Acaia i de la seva enemiga tradicional, Argos.
Els estats que formaven part d’aquesta lliga estaven vinculats a Esparta, però eren lliures entre ells Els espartans es comprometeren a respectar les fronteres de llurs aliats en canvi que aquests no intervinguessin en els problemes interns de Lacedemònia, és a dir, en les freqüents i greus rebellions dels ilotes messènics La lliga del Peloponès, que fou en tot moment un instrument polític eficaç i perdurable, es mantingué fins al triomf militar d’Epaminondes sobre Esparta l’any 371 aC
Acròtat
Història
Rei de Lacedemònia, fill d’Areu I.
Lluità amb gran coratge contra Pirros, rei d’Epir Fet rei el 265 aC, morí a Megalòpolis vençut pel tirà Aristodem
els set savis de Grècia
Història
Nom donat a alguns filòsofs i polítics de la Grècia antiga que, segons la tradició recollida per Plató en el Protàgores, eren: Tales de Milet, Pítac de Metilene, Bias de Priene, Soló d’Atenes, Cleòbul de Lindos, Misó Queneu i Quiló de Lacedemònia.
Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates